POTSER DONEM LA NOTA?

SOBRE LA DEVALUACIÓ DEL PARLAMENT

No serà un servidor de vostès qui critiqui  la indumentària dels senyors i senyores diputats del Parlament de Catalunya. Diuen que cadascú vesteix com vol i el bon -o mal- gust el podem trobar tant en les samarretes arnoses com en els models més exclusius. No opinaré al respecte malgrat pensar que, al pas que anem, no trigarem gaire en veure com xancletes de tires primetes, anomenades ‘bahianes’, fan acte de presència a l’hemicicle català. Tampoc penso rememorar els suggeriments del president Josep Tarradellas adreçats a alguns diputats quan considerava que no acudien a la cambra vestits ‘com il faut’. No ho faré per que qualsevol comentari al respecte esdevé susceptible de interpretacions malicioses.

Permeti’m, no obstant, que posi per escrit un munt de sensacions que em ronden pel cap de forma reiterada. Tinc la impressió que el parlament català s’està devaluant a marxes forçades. No jugaré a la nostàlgia ni diré que qualsevol temps passat fou millor. Tampoc argüiré que els polítics d’abans eren grans oradors i el actuals no tant; ni que aquells tenien fusta d’estadistes i els d’ara només són engranatges dins un partit. No, no cal que un modest articulista digui res. En una època en que les imatges de televisió arriben a qualsevol indret només cal contemplar uns minuts els interrogatoris als membres del clan Pujol, o escoltar la retòrica farfallosa d’alguns diputats o consellers per percebre la decadència parlamentaria. I aquesta decadència, amics meus, es polièdrica. Darrerament s’ha manifestat, per exemple, tant en la ineficàcia de les comissions d’investigació, com en els continguts o les formes de les mateixes.

No s’hi val a centrifugar les culpes únicament sobre el clan dels Pujol. Els interrogatoris, la posada en escena, la buidor de les preguntes, “l’atrezzo”, la comèdia dels convergents amb reflexions de plastilina... Ha estat, tot plegat, una òpera bufa condemnada -a priori- a esdevenir inútil.

  S’acosta un període electoral. No sabem si la broma decadent continuarà o no però la sensació que quelcom s’ha devaluat a la cambra catalana hi és. Seran els actors? Seran les formes? Seran els continguts? Qui lo sa?