ENTREVISTA A E-NOTICIES.CAT
Joan Ferran (Barcelona, 1951) ja no és diputat al Parlament (1992-2010), però continua tenint el cuc de la política després d'haver estat també primer secretari del PSC de Barcelona i membre de l’executiva nacional (2000-2011). Ara acaba de treure "Esperando a Noé. Entre el diluvio y la independnencia" sobre els 40 mesos de procés sobiranista que portem.
- Si el pròleg és de Francesc de Carreras el llibre no deu ser a favor del procés sobiranista
Cert, Francesc de Carreras és, a més d’un amic, una persona solvent tan en el terreny intel·lectual com en el acadèmic. No s’ha deixat endur mai per l’espiral del silenci ni per el pensament dominant de lo políticament considerat correcte. Els seus anàlisis acostumen a ser força encertats i premonitoris. Més enllà de les discrepàncies polítiques que pugi tenir amb ell és, junt amb Valentí Puig, un articulista de lectura obligada.
- 40 mesos són molts mesos?
40 mesos de monotema són esgotadors. La mística del viatge a Ítaca i la del procés li ha servit al govern de Mas per a justificar retallades a dojo i ocultar els greus problemes socials que té el país. Els continuadors del pujolisme ens distreuen amb el procés per seguir ostentant el poder tan a la política com al mon dels negocis. Per fer això, per continuar governant, amagaran el passat del patriarca, dels seus fills i les sigles de partit. Ens vendran que són saba nova. Un engany, tot plegat, amb el vistiplau d’Oriol Junqueras.
- Com acabarà el procés?
Amb un país esquerdat, amb molta gent frustrada i amb un índex d’incerteses econòmiques i socials excessiu.
- Hi haurà eleccions el 27 de setembre tal com es va comprometre Artur Mas? N'hi ha que en dubten
Crec que sí. Potser Mas i la seva gent voldrien rebobinar i esgotar el mandat però els esdeveniments que han succeït – i que no paren de succeir- els forçaran a complir la paraula donada si no volen morir, políticament parlant, abans d’hora.
- Mas sobreviurà a les eleccions?
Si perd se n'haurà d'anar a casa com Montilla el 2010
Si perd ha de marxar. Si guanya per poc i no suma també. Mas no és un bon president ni un bon gestor però la seva capacitat de fugir endavant és indiscutible... Malgrat tot sospito que més dura serà la caiguda.
- I Junqueras?
Ha perdut pistonada en els últims mesos? Abans ERC sortia davant a les enquestes, ara ja no
Junqueras ja no és novetat. El seu posat ja no fa gràcia, és monòton i repetitiu. Cansa. Comença a formar part de la vella política. La seva contínua competència amb Mas li està passant factura i a Mas també.
- Què va fallar en el tripartit?
Potser va sobrar partidisme i va faltar unitat de criteri i una millor explicació de l’acció de govern. Governar amb ERC és difícil i complicat alhora. La història és testimoni de que la seva trajectòria -la de ERC- acostuma a anar lligada al conflicte. En el futur si algú pensa pactar amb ells millor que s’ho pensi dues vegades.
- Ja sé que no serà objectiu, però i en l'actual Govern?
Governar! No governen, no resolen i només es lamenten. Ara volen fer en sis mesos tot allò que no han fet al llarg de la legislatura.
- Què li hagués preguntat a Jordi Pujol?
Senyor Pujol: en què creu que s’ha equivocat al llarg de la seva vida per arribar a l’extrem de ser negat per la seva gent, pel seu partit i posat en evidència pel ‘modus operandi’ dels seus fills?.
- I a Jordi Pujol Ferrusola?
Senyor JPF: creu que fent un ús abusiu i filibuster del temps de paraula al Parlament podem deixar de pensar que vostè és un poca vergonya?
- Podemos és el nou PSOE?
Alguns de Podemos s’acosten –potser sense saber-ho encara- a les tesis d’una nova socialdemocràcia. Temps al temps.
- Utilitzant una expressió seva que va ser polèmica, TV3 ha passat de la "crosta nacionalista" a la "crosta sobiranista"?
TV3 i Catalunya ràdio han passat de predicar al dictat un difús univers simbòlic nacionalista a difondre’n un altre d’independentista. És una tele gens nacional i molt nacionalista.
- Segons la darrera enquesta de La Vanguardia -i pel que sé les que tenen a CiU-, Jaume Collboni ho té fotut per ser alcalde
Hi haurà una major dispersió del vot que en altres conteses. Malgrat tot, optar per Jaume Collboni és el vot més útil per Barcelona. Collboni és el candidat més transversal.
- Aquí valorem més la joventut que l'experiència. I no ho dic per vostè. Tampoc pel senyor Cayo Lara. Parlo en general.
Els partits i moviments que siguin capaços de combinar renovació generacional, saba nova i experiència sortiran guanyant. Hi ha gent jove molt vàlida però altra anímicament caduca. També hi ha maduresa plena de creativitat. Un còctel proporcionat, ben barrejat i no agitat prova millor a la societat que no pas una beguda gasosa que perd ràpidament el gas. /
Una entrevista de Xavier Rius
<< Home