'COMUNISTA'...COM INSULT

De comunistes, anarquistes, catòlics, luterans i altres espècies n'hi ha de tot tipus i condició. Els hi ha bons, dolents, honestos, truans, picars, simpàtics i abominables... El mostrari seria interminable i la catalogació impossible. Establertes aquestes consideracions prèvies, filles del sentit comú, he de manifestar que detesto aquesta tàctica -que alguns fan servir indiscriminadamente- de desqualificar l'adversari polític etiquetant-lo despectivament com 'comunista' o 'totalitari'. Més menyspreable em sembla encara l'actitud d'altres bocamolls que, agitant l'espantall de l'estalinisme, fan extensible aquest tipus d'insults a tota l'esquerra en general. Tampoc m'agraden aquelles veus que no dubten a qualificar als membres i votants del PP com vils fatxes franquistes. Ni aquelles altres que identifiquen com a 'feixistes' a tot aquell que no combrega amb la retòrica i la mística del 'Procés' en el seu camí cap a Ítaca. A hores d'ara de la pel·lícula un maccarthisme a l'espanyola esdevindria insuportable. 

 A aquest país l'urgeix recuperar el veritable nom de les coses, respectar el dret de les persones a pensar diferent i rebaixar la tensió política. Fa escassos dies un article en premsa de Jordi Borja glossava el paper jugat durant la Dictadura i la Transició pel PSUC i el PCE. Centenars de militants comunistes van trepitjar les presons franquistes pel simple fet de defensar les llibertats i molts dels seus dirigents van ajudar a consolidar la democràcia que avui gaudim. Tampoc seria just menysprear el paper dels socialistes en el seu titànic esforç per garantir la unitat de la societat civil catalana. Respecte doncs per a tots aquells que van lluitar per la llibertat i la cohesió social més enllà de les ideologies. Siguem justos. Salvant les distàncies alguna cosa semblant passa amb el PP. No justificarè mai les seves regressives polítiques neo liberals però estic convençut que en el seu si habita molta gent honrada, amb profundes conviccions democràtiques, homologable amb sectors de la dreta europea més civilitzada. M'abstinc d'opinar sobre aquells que etiqueten com a 'botiflers' als no nacionalistes, pura bilis emocional. 

 Ha començat un nou cicle electoral, anem a veure i a sentir moltes bajanades. Convindria que els portaveus de les diferents formacions polítiques s'esforcessin a polir la càrrega emotiva-menyspreadora de les seves paraules cuidant el seu significat. L'art de conviure en pau es dibuixa a partir del respecte no només cap a les idees dels altres sinó també cap al seu passat. Com en botica: vermells, anarcos, cures, socialistes, liberals i altres n'hi ha, els va haver-hi i els hi haurà de bons i de no tan bons.