LES CARTES DE BOSCH A ADA

ALBERT BOSCH, EL GELÓS

El cap de llista d'ERC a l'ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, sembla una altra persona, està desconegut. Sense pensar-s'ho dues vegades ha cursat una impertinent missiva a l'alcaldessa Ada Colau perquè no tanqui cap pacte de govern amb els socialistes barcelonins. Argumenta, el republicà, que això seria tornar a un passat ignominiós. Encara no me'n sé avenir. Crec que al bo de Bosch li pesa més la seva vessant de novel·lista de ficció que la d'historiador. No dubta en definir-se a si mateix, i al seu partit, com una 'força transformadora'. Renega del passat. Sembla haver oblidat que ERC ha estat durant molts anys --al costat de IC-- soci actiu en els governs municipals ... 

Però, per si això fos poc, en aquesta missiva dirigida a l'alcaldessa s'ha atrevit a catalogar de 'sospitós' i retrògrad el PSC barceloní. Per ventura òbvia Bosch que els seus companys de files, al Parlament, governen amb les restes del pujolisme i la penya del 3%? Per ventura oblida que els seus diputats a la cambra catalana no han dubtat a afavorir i votar recursos econòmics per a escoles que segreguen per sexe? Com s'atreveix Bosch a parlar-nos del 'establishment' al més pur estil cupero? Què li passa a Alfred Bosch? Crec endevinar: pateix un atac de banyes. No pot suportar que la senyora Ada Colau -encara que sigui per interès partidista- s'entengui o parli amb els socialistes a la recerca estabilitat en l'acció de govern. La gelosia és mala consellera. Les respostes emocionals en política són perilloses i el país no està per bromes. He de confessar-los que, per a un servidor, el fragment més delirant de tota la carta és aquell en què Alfred s'apunta a la moguda de les 'forces transformadores'. Doncs no, tant postureo epistolari no cola encara que el noi hagi guanyat el Prudenci Bertrana. 

Amics hi ha egos i rufians preocupants. Enyoro Ridao.