SULTANES,BARONS I PERIFERICS...

No vaig a cansar-los a vostès amb comentaris sobre la batalla que lliuren entre si barons, sultanes i perifèrics diversos. Considero que les posicions i actituds de tots ells, encara que legitimes, estan condicionades tant per interessos de caràcter personal com territorial. Qualsevol analista, o observador sensat, sap que les dinàmiques internes dels partits -la dels emergents també- no poden sostreure de l'atmosfera política i social en què viuen, ni de la societat que pretenen representar o governar. Mentre la vella Convergència es pregunta quina cosa és, o com es diu, Pablo Iglesias descobreix, per exemple, que dos més dos no sempre suma quatre. El PSOE, per la seva banda, es bat a mort en un triple front. A l'esquerra, contra Podem i confluències diverses. A la seva dreta, contra populars i Ciutadans. A dins, contra passat, inèrcies i mediocritat. 

 Sigui quina sigui la decisió que adopti el socialisme espanyol respecte a la investidura de Rajoy o la conjuntura actual la seva opció va a comportar desgast, divisió i polèmica. El socialisme hispà camina abocat a patir les conseqüències del debat fins a límits impossibles de ponderar en aquests moments. Permetin-me, en aquesta tessitura, que apel·li a l'ètica de la responsabilitat de la qual tant parlo en el seu dia Max Weber. Vegem. Avui a Espanya sembla poc factible aconseguir pactes estables que generin majories absolutes parlamentàries. El país no pot ni ha de permetre el luxe de perdre el temps a l'espera d'altres eleccions generals a finals d'any. Ningú advoca per això, almenys públicament, ergo...

 Amics, no plantejo negociacions secretes, ni pactes contra natura entre bastidors, amb el PP i molt menys entrar en un govern de centre dreta. Demano, tan sols, contemplar la possibilitat d'una investidura perquè la dinàmica institucional i el país puguin començar a caminar. Per, tot seguit, exercir una oposició implacable que derogui -¡si es pot! - tot el reaccionari i menyspreable que ens va portar el govern de Mariano Rajoy. Facilitar l'inici de la governabilitat facilita també l'exercici de l'oposició, la fa possible. obvi; però exercir com a principal partit de l'oposició exigeix també atalaiar l'horitzó més enllà dels barons, les sultanes i els perifèrics diversos. 

El país està cansat de tant guirigall i compas d'espera. Uns comicis al desembre podrien danyar seriosament la salut democràtica dels espanyols.