UN ALTRE BON ARTICLE...

ERC: perdre plomes o quedar plomat

Carles Navales

Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'ERC: de Cambrils, 55 anys. Joan Puigcercós i Boixassa, secretari general: de Ripoll, 41 anys. Joan Carretero i Grau, corrent Reagrupament.Cat: de Tremp (viu a Puigcerdà), 52 anys. Uriel Bertran Arrué, corrent Esquerra Independentista (EI): de Badalona, 31 anys.El 7 de juny és el dia d'elecció de president i secretari general d'ERC. Hi haurà una urna per escollir president i una altra per a secretari general, un col·legi electoral per cada capital de comarca i la jornada electoral començarà a les nou del matí i acabarà a les vuit del vespre. També es podrà votar per correu. I el partit farà una tramesa electoral a tots els militants amb informació de totes les candidatures. A l'hora d'organitzar els seus actes, qualsevol candidatura que es presenti podrà utilitzar les instal·lacions que el partit té arreu del territori. L'elecció del candidat a la presidència de la Generalitat serà posterior, sense que encara hi hagi data fixada.En una ocasió vaig preguntar a Santiago Carrillo si, des de la perspectiva que dóna el temps, podria resumir-me, a manera de titular de diari, quina era la disputa ideològica entre Lenin, Stalin i Trotsky. Em va contestar: "Molt senzill: tots tres volien manar i només podia manar un". En el cas d'ERC sembla que també sigui així, però no ho és, encara que el cas Carod-Puigcercós sí ho sigui.Dins d'ERC conviuen dues ànimes. Pots trobar-t'hi un jove militant, que defensi papers per a tots els immigrants i, al seu costat, un vell militant que faria fora de Catalunya tots els "moros". Això sí, ambdós sostenen la independència del país, però aquesta és l'única cosa que els uneix: l'un i l'altre volen una Catalunya totalment diferent.El racista estaria més prop de les tesis de CiU, i preferiria un govern de coalició amb els nacionalistes en comptes d'un amb els socialistes. Les seves tesis estan millor representades per Joan Carretero, que conserva amb el major afecte la foto que es va fer amb el cardenal Ratzinger abans de ser Papa i que llueix sovint l'escut d'Israel a la solapa. Tampoc oblidem que Heribert Barrera li dóna suport i ja sabem com va ser la seva relació amb els nazis, cosa que també succeïa amb els independentistes irlandesos; molts d’aquests fins i tot van veure la Guerra Civil espanyola com una croada catòlica contra el comunisme, i van prestar tot el suport al dictador Franco enviant una Brigada Irlandesa d'uns 700 homes manada pel general de l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'ultradretà Eoin O'Duffy (altres 250 irlandesos van lluitar al costat de la República).L'antiracista es troba més al costat de Carod i Puigcercós, que sostenen un pensament proper a la socialdemocràcia, per la qual cosa prefereixen governar amb les esquerres. Però també hi ha els joves que van afiliar-se a ERC per combatre aquell "dimoni" anomenat Aznar. Gràcies a la "dimonització", ERC va passar d'uns 3.000 militants als més de 10.000 actuals; i en aquests nous 7.000 hi ha el gran dubte: què faran en un procés d'elecció per sufragi universal?El greu de tot això és que el període de crisi serà molt llarg, ja que no finalitzarà fins a l'elecció del candidat a la presidència de la Generalitat, i amb tant temps en tensió ERC corre el perill no de perdre alguna ploma, sinó de quedar plomada. L'electorat no digereix tanta divisió interna i la militància queda molt cremada. Els que vàrem viure des de dintre la crisi del PSUC podem certificar-ho.