ARTUR MAS HA TRIAT LA PITJOR PARELLA DE BALL

El que ha passat al País Valencia és un avis per navegants. Si home, per aquells que es fotografiaven amb un timó de vaixell a les mans dient que volien arribar a la presidència de la Generalitat per arreglar-ho tot en qüestió de setmanes, aquells mateixos que varen prometre reduir l’atur a la mitat en un parell d’anys i també les llistes d’espera. Parlaven de millorar les escoles, el transport públic , els peatges... Doncs be, res de res. En menys d’un any han esdevingut el paradigma de les retallades indiscriminades, les privatitzacions i la improvisació. I que em diuen del finançament ? Aquest tema el senyor Luís de Guindos, i el govern de Mariano Rajoy, ho tenen clar. A partir d’ara els comptes de les comunitats autònomes estaran sota estricta observació i, tot sembla indicar, que en procés d’aprimar-se fins a extrems insospitats. Facin memòria. No era en Duran el que deia que eren igual socialistes i populars, Rubalcaba i Rajoy?
Després d’haver escalfat les eleccions amb la apetitosa pastanaga del anomenat “Pacte Fiscal”, després de treure’n rendiment electoral amb la famosa cartera de Duran; ara, Artur Mas, tenia un dilema a resoldre. Quin? : El de triar parella de ball parlamentaria. I es públic i notori que ha optat per les paraules i insinuacions de la senyora Camacho consistents, com es sabut, en combinar carantoines i estocades sense prendre mal del tot. Artur Mas desestima les ofertes del PSC, menysté les de Junqueras i abomina de les de Joan Herrera. Per la dansa pressupostaria s’ha deixat agafar i estrènyer per la cintura sense adonar-se’n que li marquen el ritme i el pas del bolero.
Si senyors, si. El nacionalisme convergent, alimentat darrerament en clau econòmica, haurà de retallar les seves aspiracions. Haurà de intentar explicar, a tort i a dret, perquè ha triat fer el camí amb els populars i no amb altres.
Es possible que algun del audaços nois del “pinyol” els hi passi pel cap organitzar alguna consulta intimidatòria envers el nou centralisme que s’albira a Madrid. Hauran de fer cua. Abans sindicats i moviments socials volen preguntar a la ciutadania per la política de retallades del govern català.
Soc de l’opinió que els socialistes catalans hem de fer costat als moviments socials i sindicats que ens criden a les mobilitzacions i la consulta ciutadana. Ho hem de fer sense recança, convençuts de que les receptes dels senyors Rajoy i Mas son coincidents, son les de les dretes sense pàtria humana i amb molts interessos econòmics.