NOTA ADREÇADA A COMPANYS, AMICS I LECTORS

Crec que no notareu la diferencia. A partir d’avui ja no soc membre de l’executiva del PSC. Altres companys i companys m’ han pres el relleu. Els hi desitjo molta sort i força perquè la situació ho requereix. Deia que sospito que no notareu la diferencia perquè aquest blog, i la meva acció política, lluny de reduir-se incrementaran la seva activitat. Això si , potser ara el meu roig podrà ser mes intens i les meves paraules un xic més crues i directes,si cal.
Formar part d’ un òrgan de direcció partidària es un gran repte personal, però sovint també et fa esclau d’una certa disciplina col•lectiva -acceptada de bon grat- i no exempta de contencions varies. Les opinions d’un membre de l’executiva del PSC son analitzades amb microscopi per molts d’ aquells que no ens estimen gaire i ens volen ferir. Aquesta circumstancia ha canviat, ja no hi es. Avui de nou, des de la militància de base, segueixo disposat a dir el que calgui tan dins com fora del PSC.
Després del XII Congrés Socialista comença una nova etapa que ens ha de dur a reconquerir presencia política i influencia social. Una nova etapa en la que, alguns, ens esforçarem perquè el pragmatisme i el culte a la gestió no ens esborrin del mapa ni del imaginari de la gent de progres. La fermesa i la defensa de les idees, que ens son pròpies, no estan renyides amb el pacte i el diàleg. Cert, però els socialistes no hem de pidolar a les portes d’una dreta que plora poruga per la crisi econòmica demanant auxili i comprensió.
Ajudar al país a sortir de l’atzucac es obligat i necessari, però contribuir a rentar les clavegueres dels que perdonen impostos als més rics esdevindria ajornar l’alternativa una eternitat i això no convé a la ciutadania.
Com deia al començament: a partir d’ ara més roig, i potser més clar, des de la llibertat.