PERE NAVARRO I LA REPÚBLICA...

Miro els teletips i em sorprenc. Apareix ressaltada una noticia com si fos la cosa més estranya del mon. Diu així: “Pere Navarro es declara republicà enfront a la monarquia.”. M’aturo un instant, miro el sostre, respiro fons i exclamo amb veu alta : Doncs que os pensàveu! Els socialistes de Sepharad sempre hem estat gent republicana. Els nostres avis varen defensar els governs legítims dels anys trenta enfront la coalició de falangistes, carlins i monàrquics. Alguns de nosaltres la llibertat i la democràcia en temps del franquisme i ara les institucions pactades constitucionalment. Però seguim essent republicans perquè tothom te dret a arribar -si el poble ho creu oportú- a les més altes instancies de la governabilitat d’un estat o país. Som, i hem estat sempre, republicans perquè la bondat i la saviesa no s’hereta de forma automàtica mitjançant vincles de sang o de cognom. Es cert que la monarquia espanyola ha ofert senyals inequívoques de tarannà democràtic. Es cert també que ha sabut navegar en aigües neutrals, durant els darrers anys, guanyant-se el respecte i la consideració dels demòcrates. D’acord. Potser per aquesta raó, i d’altres més profundes, avui ningú ha col•locat en primer terme, damunt la taula, un canvi en el vèrtex de la piràmide del l’estat. I què? Que ningú interpreti que aquesta circumstancia implica que s’ha renunciat a principis i creences. Res d’això! Pere Navarro ha fet el que un home d’esquerres socialista ha de fer: dir sincerament el que pensa i no adoptar una postura acomodatícia. Hem viscut massa temps presoners de les nostres pors fins l’extrem de desdibuixar-nos. Ara cal recuperar el nom de les coses, saber pronunciar-les i exigir-les amb oportunitat, mai de forma gratuïta o eixelebrada.