COMPANYS I AMICS : SENSE TREVA !

QUÈ FER?

Si, hem perdut. Hem perdut a Espanya i a Catalunya també. CiU ens ha passat al davant i els populars creixen, però poquet. Els vots del mal humor, en blanc, nuls, frikis i altres espècimens també han tingut el seu espai en aquesta comtessa electoral. Molts amics nostres s’han abstingut. Hem cedit vots a tort i a dret, a totes bandes. D’acord. Ara cal reaccionar i entendre el que passa per trobar solucions.
Soc dels que creu que els mals resultats electorals no son atribuïbles a un sol factor. Una excusa fàcil es la de dir que tothom que governa a Europa te problemes per repetir al govern. No ho diré. No crec que la culpa la tinguin ni els candidats ni les campanyes. En l’ anàlisis política el reduccionisme es un pecat, i si aquest reduccionisme és interessat, esdevé una mesquinesa. La causa única no existeix , els cicles electorals son un fet on la intensitat del desgast accelera o retarda el desenllaç. Fa tres anys vàrem atreure a votants que enguany han marxat, ho s’han quedat a casa...i hem perdut. Cert.
I ara què?
Abans que res caldrà fer un diagnòstic encertat del que ha succeït. Aquest diagnòstic no es pot dur a terme en calent. Urgeix? Em direu. Si, sens dubte, però sovint les decisions precipitades l’únic que aconsegueixen es fer-nos acumular errors. El remei als nostres mals, la teràpia a seguir, ha de sortir de nosaltres mateixos, sense ingerències externes. O es que no heu observat com alguns ja ens intenten condicionar des de les seves potents plataformes mediàtiques?
Les mesures que cal prendre segurament seran de gran abast. Poden exigir, de molts de nosaltres, sacrificis o esforços complementaris. Ho sabem, com també sabem que formem part d’una corrent política socialista internacional i d’esquerres que ha viscut vicissituds de tot tipus al llarg de la historia i sempre, sempre, s’ha reorganitzat i recuperat. Ara toca de nou reconstruir i refer. En tota reconstrucció es barreja allò que es útil del passat amb els nous materials necessaris cara al futur.
Som-hi doncs. Sense admetre ingerències, tranquils, amb noblesa i ànim constructiu.
Volem seguir al servei dels nostres ideals fundacionals camí d’una societat més justa i lliure. Ho farem malgrat les ensopegades.