SOBRE EL CONGRÉS DEL PSC.....

PSC SOTA LA LUPA

Falten pocs dies pel Congrés del PSC i els socialistes catalans són objecte d’extrema atenció. Els seus moviments analitzats i les declaracions, o articles, dels candidats a la Primera Secretaria esmicolats a la recerca d’un titular, o d’una pista que permeti endevinar futurs. Qualsevol detall serveix per elaborar supòsits, malgrat que després aquests esdevinguin erronis o imperfectes. Sí, hi ha molta gent pendent del PSC. Gent que no són precisament del que s’ha donat en anomenar “la família socialista”. Pendents estan els enemics més recalcitrants esperant veure’l desfer-se en un cafè bullint com una esquifida sacarina. Atents estan també uns altres que el volen viu i actiu però, ferit, feble i disminuït. Aquests darrers sovint també han desitjat la desaparició dels socialistes catalans però enguany no els convé que, en aquest bosc de les feres polítiques, només habitin les bèsties de blau. També observen la situació els afamats que, al voltant de la taula gran, sempre han menjat de prestat. Ara són a l’aguait per comprovar si cau un tall gros que no exigeixi retorn.
Sí, hi ha un munt de gent encuriosida en la sala d’espera desitjant desenllaços dispars. I dins del PSC? També una mica de tot: nois de centre esquerra amb lògiques de dretes i gent molt d’esquerres intentant recomposar el mirall trencat. També molts, dins i fora del PSC, desitjosos de recuperar la musculatura perduda , l’atractiu dels vells valors inspirats en el socialisme, la llibertat o un model federal per a Catalunya, Espanya i Europa.
Enguany s’ha celebrat el XXX aniversari de la constitució, a Catalunya, d’Esquerra Socialista de Catalunya (ESC), corrent d’esquerres del socialisme ibèric. Unes jornades de debat han aconseguit aplegar, en una mateixa taula, gairebé totes les sensibilitats que volen dir la seva en el XII Congrés del PSC. Totes les veus actuants han estat tan crítiques com constructives. L’ambient, el denominador comú, engrescador. Citaré telegràficament algunes de les conclusions: Som en un món nou on les tecnologies ens faran actuar, parlar i comunicar d’una altra manera. Cal democratitzar la vida política donant sentit al debat i al combat per les idees i els valors. Cal canviar els vells mètodes de treball i permetre que l’alè més fresc i positiu que emergeix de la societat entri a la política... Cal, sobretot, que la gent progressista i d’esquerres treballi arreu amb l’objectiu comú de barrar el pas als poderosos i defensar als febles per tal de garantir les llibertats conquerides que ara ens volen esquilmar. Però ,es clar, a molta gent de la sala d’espera aquestes darreres línies no els hi interessen.