TV3 i CATRÀDIO.....LA COSA VE DE LLUNY---
SOBRE LA TELE I RÀDIO PÚBLIQUES
Es veia venir, amb retallades i sense, l’ intent de cop d’estat a la CCMA. La cobdícia d’uns i els projectes d’altres han sortit a la llum aprofitant la famosa crisi. La coartada és perfecta perquè s’ha instal•lat entre la ciutadania, i les diferents forces polítiques, la convicció de que cal estrenye's el cinturo fins l’asfixia. Però la cosa ve de lluny, ve dels temps de bonança on encara corrien els calerons. La cantarella contra els mitjans públics de comunicació ja era difosa amb profusió i les maniobres per debilitar el seu camí legislatiu i professional envers majors nivells de pluralitat també. Sovint hem criticat aspectes del funcionament de la Corpo, les seves entrevistes, les presències excessives d’alguns i les absències d’altres. Sovint, també ens hem exclamat de continguts, paraules i editorials. Sí. I què? Això és el que correspon fer dins una lògica democràtica en la que cadascú té el seu paper assignat. Però, dit això, mai hem posat en qüestió la funció de servei públic que han de tenir els mitjans de comunicació que depenen de la CCMA.
Som conscients de que la crisi accelera la guerra pel repartiment del pastís. Som conscients també del paper complementari que alguns mitjans privats presten amb l’important tasca de normalització cultural i lingüística que el país precisa. Gràcies per tot. Però, també sabem que seria un error, de conseqüències greus, debilitar la columna vertebral del sistema públic audiovisual.
No és hora de fer demagògia. Som conscients de que el Govern ha de complir tot un seguit de requisits per fer quadrar els comptes i que cal ajudar-lo. D’acord. Ho farem en la mesura de les nostres possibilitats però, el Govern també sap que tenia, i té, instruments per fer més lleus les retallades i no els vol emprar.
Defensem TV3 i CAT Ràdio com a mitjans de comunicació públics de qualitat al servei del país lluny de les missions messiàniques que alguns els han volgut adjudicar al llarg dels anys. Els serveis públics han de treballar a disposició de tots els ciutadans del país, independentment de les seves opcions polítiques o religioses. Els seus dirigents també. He criticat més d’un cop a la senyora Mònica Terribas. I ho tornaré a fer si és necessari però, dit això, també he de dir que no és acceptable el linxament mediàtic –en superfície i soterrani- que pateix per haver defensat el que creia.
En els temps que corren necessitem més que mai informació confeccionada amb criteris professionals, veraç i desgovernamentalitzada. Necessitem també un govern que a l’hora de la veritat, quan parlem d’economia prioritzi el que està al servei de tots.
Es veia venir, amb retallades i sense, l’ intent de cop d’estat a la CCMA. La cobdícia d’uns i els projectes d’altres han sortit a la llum aprofitant la famosa crisi. La coartada és perfecta perquè s’ha instal•lat entre la ciutadania, i les diferents forces polítiques, la convicció de que cal estrenye's el cinturo fins l’asfixia. Però la cosa ve de lluny, ve dels temps de bonança on encara corrien els calerons. La cantarella contra els mitjans públics de comunicació ja era difosa amb profusió i les maniobres per debilitar el seu camí legislatiu i professional envers majors nivells de pluralitat també. Sovint hem criticat aspectes del funcionament de la Corpo, les seves entrevistes, les presències excessives d’alguns i les absències d’altres. Sovint, també ens hem exclamat de continguts, paraules i editorials. Sí. I què? Això és el que correspon fer dins una lògica democràtica en la que cadascú té el seu paper assignat. Però, dit això, mai hem posat en qüestió la funció de servei públic que han de tenir els mitjans de comunicació que depenen de la CCMA.
Som conscients de que la crisi accelera la guerra pel repartiment del pastís. Som conscients també del paper complementari que alguns mitjans privats presten amb l’important tasca de normalització cultural i lingüística que el país precisa. Gràcies per tot. Però, també sabem que seria un error, de conseqüències greus, debilitar la columna vertebral del sistema públic audiovisual.
No és hora de fer demagògia. Som conscients de que el Govern ha de complir tot un seguit de requisits per fer quadrar els comptes i que cal ajudar-lo. D’acord. Ho farem en la mesura de les nostres possibilitats però, el Govern també sap que tenia, i té, instruments per fer més lleus les retallades i no els vol emprar.
Defensem TV3 i CAT Ràdio com a mitjans de comunicació públics de qualitat al servei del país lluny de les missions messiàniques que alguns els han volgut adjudicar al llarg dels anys. Els serveis públics han de treballar a disposició de tots els ciutadans del país, independentment de les seves opcions polítiques o religioses. Els seus dirigents també. He criticat més d’un cop a la senyora Mònica Terribas. I ho tornaré a fer si és necessari però, dit això, també he de dir que no és acceptable el linxament mediàtic –en superfície i soterrani- que pateix per haver defensat el que creia.
En els temps que corren necessitem més que mai informació confeccionada amb criteris professionals, veraç i desgovernamentalitzada. Necessitem també un govern que a l’hora de la veritat, quan parlem d’economia prioritzi el que està al servei de tots.
posted by Joan Ferran @ 12:16 p. m.
<< Home