'GRAN HERMANO' PATRIÒTIC

Existien. No han aparegut per art de màgia. Els estudis, enquestes i recomanacions diverses per guanyar eleccions eren allà. Apilats en prestatges i comprimits entre arxius. Algú va oblidar que gairebé tot és efímer --el pujolisme també-- i els va abandonar com un mal pare, sense cognoms, confiant que la suposada mol.lície dels nous estadants de Palau en perpetuaria l'anonimat. No ha estat així.El compliment estricte de la llei per part del director del Centre d'Estudis d'Opinió ha permès a polítics, periodistes i ciutadans interessats mirar centenars de pàgines que estan carregades de perles políticament incorrectes. Tan incorrectes que algunes d'elles contenen elements profundament totalitaris i gens democràtics.Hem pogut llegir com es pretenia tabular, controlar, conèixer i fins i tot fitxar professionals dels mitjans de comunicació. Hem pogut constatar com se suggerien estratagemes de tota mena amb l'objectiu de guanyar eleccions. Hem trobat fórmules magistrals per reforçar la imatge de l'anterior govern o per erosionar el carisma dels adversaris suposadament més perillosos.Els estudis que componen aquests papers de Palau són un compendi de pervers maquiavel.lisme. Però fem memòria. Els diaris de sessions del Parlament de Catalunya de finals dels anys 90 donen fe de la pressió i de l'exigència de tots els grups parlamentaris de l'oposició perquè el llavors conseller de Presidència, Xavier Trias, creés un registre públic d'enquestes i estudis.El registre va ser creat, i els treballs innocus i inofensius van ser catalogats de manera convenient, mentre la història ens ha mostrat com els que eren comprometedors habitaven en la clandestinitat dels calaixos reservats. Així, sota el mandat de Trias, es va blanquejar tot allò que convenia blanquejar i es va distreure l'oposició. Així hi va haver patent de cors per seguir actuant amb impunitat manifesta. Així es va barrejar institució i partit, interès general i privat, estudis correctes i honestos amb treballs encarregats a amics, parents o familiars. Poc edificant tot plegat i d'obligada denúncia una vegada apuntada la veritat.¿Què se suposa que ha de fer un diputat o un periodista al trobar-se davant d'aquesta situació? Actuar, com és obvi. I quan en aquest món polític d'aparences i escenificació, un maquillador d'enquestes d'opinió, com és el cas de David Madí, s'aventura a afirmar que el més evident és fals, o que el més palpable obeeix a una conspiració de redactors i aparatxics malvats, preocupem- nos, i molt.Activem els senyals d'alerta perquè l'oasi català no és tal, perquè sota les seves sorres s'hi amaguen tones de cinisme en forma d'excuses irresponsables. No sabem quins camins prendran les investigacions de la fiscalia. Però intuïm que existeixen aspectes confusos relacionats amb el cost de les entrevistes.Que quedi clar: a tots els països democràtics del món els governs elaboren estudis i realitzen enquestes per conèixer el pols dels ciutadans o l'estat d'opinió dels electors. Fer això és legal, legítim i fins i tot m'atreviria a afirmar que saludable com a termòmetre social. Però quan aquests estudis són pagats amb diners públics amb fins partidistes, quan es pregunta pel que no toca, quan s'oculten intencionadament, quan es confeccionen a partir d'amiguets... alguna cosa greu està passant.Alguns creuen que l'honestedat dels governs i dels polítics radica únicament en un parell de mans netes allunyades dels negocis. Potser sí, però amb això no n'hi ha prou. La qualitat democràtica d'un país es mesura també per la capacitat que té de garantir el lliure exercici de les llibertats en igualtat de condicions i també amb la intimitat desitjada.Al llarg d'aquests dies hem sabut, i n'hem pres nota, que durant un vicenni --¿podem anomenar-lo ignominiós?-- un Gran Hermano investit de patriota ens ha estat observant inquisitorialment. Una càmera oculta que no ha respectat ni tan sols els seus mateixos companys de confraria. Recordem que es va arribar fins a l'extrem de ponderar un hipotètic resultat d'Unió Democràtica de Catalunya en solitari. Josep Antoni Duran Lleida, després de saber el que havia passat, lluny de buscar una sortida diplomàtica a la qüestió, ha demanat explicacions als socis. A ningú li agrada haver-se sentit espiat.Una vegada arribats a aquest punt, volem aclarir qui encarregava, pagava i acumulava tota la informació que ha aparegut. Les cíniques excuses de Madí, les reaccions extemporànies i tenses de Felip Puig o el joc de Trias fent-se l'ofès no són més que fum perfumat per difuminar les evidències i contrarestar la terrible pudor produïda per aquest assumpte.Davant aquest repte, només el vell patriarca Jordi Pujol ha estat a l'altura al reconèixer que "potser sí que vam fer massa enquestes". Lamentablement, comencem a pensar que els seus hereus i col.legues no arriben al seu nivell; han deixat enrere la lliga de les estrelles, ells juguen a la Segona Divisió.

Article publicat avui al diari "El Periódico"