Ràpida i sense soroll

La remodelació del govern municipal impulsada per Joan Clos a Barcelona s’ha dut a terme de forma modèlica. En un tres i no res, aprofitant la marxa d’en Ferran Mascarell a la Generalitat, dues regidores han cessat voluntàriament en les seves funcions i quatre persones –sí, quatre- han renunciat a l’acta que els hagués dut, com a càrrecs electes, als seients del grup municipal socialista. Ha estat una remodelació ràpida i sense soroll que ha deixat bocabadat socis i adversaris. Ha estat una iniciativa que ha situat el discurs de l’oposició a les portes de la insolvència. A partir d’ara esdevindrà difícil, per a la gent de CiU per exemple, parlar de canvi a partir d’un polític jubilat en cent batalles, com és en Xavier Trias, flanquejat per una cort de veterans resistents esgotats per anys de crítica opositora. Clos i el PSC han donat la campanada sense estridències. L’aposta decidida per un relleu fornit a base de joves madurs ofereix la doble garantia del canvi generacional i també l’eficàcia demostrada en la gestió. I, encara que pugui semblar una paradoxa, s’haurà de reconèixer que la formació política del consistori més valenta a l’hora d’ofertar un planter de nous dirigents municipals ha estat, precisament, la que ostenta des de fa més temps el govern de la ciutat. Diguem-ho clar: el PSC ha descol·locat socis i adversaris. Aquests darrers s’hauran de menjar el seu eslògan del canvi perquè els més atrotinats són ells; i els socis, siguem sincers, ja fa temps que van perdre la frescor de què van presumir durant un parell de legislatures. La metròpoli barcelonina encara el nou segle amb problemes nous i dinàmiques i realitats canviants. Qui millor per afrontar-les que gent jove, preparada i amb referents?