Receptes a mida

Som molts els analistes i tertulians capficats a fer cada dos per tres paral·lelismes entre la situació política catalana i l’espanyola. És obvi que ambdues realitats estan estretament vinculades i que, aquests darrers temps, l’agenda del Congrés dels Diputats i la dels debats parlamentaris han estat presidides per l’anomenat “caso catalán” i la polèmica elaboració de l’Estatut d’Autonomia. No és menys cert que, un cop clos el pas pel Senat del text aprovat a la Comissió Constitucional, la pilota tornarà a casa en forma de referèndum. I que ho farà amb ingredients difícils de cuinar i amb un escenari on els actors principals seran els polítics catalans. Aquí ja parlem, i parlarem, de d’hipotètic vot en blanc d’ERC i dels objectius i la salut del Govern. A Madrid, en canvi, la cosa va d’un altre pal. Zapatero governa tot solet i encara la segona part de la legislatura havent resolt amb èxit la revàlida catalana i havent entomat el procés de pau a Euskadi. I ho ha fet remodelant el seu govern per assolir els reptes pendents, i amb un bon balanç de gestió cara a les properes eleccions. I esclar, quatre dies després dels canvis, un munt d’analistes i tertulians pretenen aplicar la mateixa recepta en l’àmbit català. Però que no ho veuen, que aquí estem en uns paràmetres diferents! Però que no s’adonen que la naturalesa del govern tripartit exigeix una altra forma de gestionar els moviments? El president Maragall i el seu govern faran allò que considerin oportú. Ho faran tenint en compte que el nostre temps polític és diferent de l’espanyol, que la distribució dels espais electorals també ho és i que, aquí, les polítiques d’aliances conformen un peculiar front d’esquerres. Encara volen més diferències? Res de mimetismes. No oblidem que la bona cuina catalana és amant de receptes... a mida!