NO VALEN EXCUSES

Hi ha gent que pretén aprofitar-ho tot. Qualsevol excusa els hi val per dur l’aigua al seu molí... i moldre. Alfonso Guerra –ja el coneixem- ha fet un parell de brometes que han donar oxigen a un grapat d’asfixiats, tot posant la pell de gallina a més d’un poruc. No passa res. Que no ho sabeu? En Guerra sempre ha estat així. És una barreja d’ironia i sarcasme, una combinació d’intel·ligència i poca soltada capaç de provocar titulars de premsa i esglais a dojo. Però més enllà d’aquests sorolls de fons que generen les declaracions dels vells barons Felipistes, hi ha una nova realitat política a Espanya i a Catalunya. José Luís Rodríguez Zapatero és d’una altra fornada. És un president de Govern que ja ha superat aquella fase discursiva que fou elaborada durant la transició. La nova generació de dirigents socialistes està rellevant sense soroll, elegantment, la vella guàrdia. Bono ja no hi és, Ibarra sembla que plegarà aviat i en Guerra està ubicat en un discret segon pla. Sí, sí, d’acord, quan fan declaracions couen però, siguem clars, ja no mana!
No valen excuses. Que ningú airegi paraules ni valoracions sense transcendències per justificar posicionaments difícils d’explicar. Els ciutadans de Catalunya són prou intel·ligents per saber fer la comparativa entre l’Estatut del 79 i el recent confeccionat. Els catalans saben trobar el què s’amaga realment sota cada paraula i sota cada partit, saben distingir entre les “boutades” d’un polític prejubilat, el maximalisme o el contingut destructiu de les soflames del PP. Es podrà argumentar en un sentit o en un altre. Es pot opinar sobre les insuficiències, les traïcions o les gelosies però, a l’hora de la veritat, del realisme pragmàtic s’acosta. Seria trist que perdéssim el nord entre les paraules banals i les excuses. No ens perdonaríem mai haver deixat escapar l’ocasió de donar un salt endavant en finançament, autogovern i qualitat de vida. Això seria un gran error.

Joan Ferran