Stop als falcons intransigents

Molts cops he comentat en articles de premsa i en aquest blog que fora bo tenir a Catalunya i a Espanya una dreta homologada amb els conservadors europeus. Es a dir, una dreta amb profundes conviccions democràtiques que no tingui res a veure ni amb els Berlusconi ni amb els Aznar. Dins el Partit Popular hi ha diferents estils i sensibilitats. No és igual el Zaplana que en Gallardón. No són iguals Acebes ni Piqué... I així successivament. L’alt al foc d’ETA pot ser una ocasió d’or per arribar a la pau però també, una prova de sentit comú per en Rajoy i els seus. Pot ser l’inici de la pau a Espanya, és cert, però també l’embrió d’una drecera vers el “centrament” del PP, una porta a l’homologació amb la dreta europea, a la normalitat no crispada. Fora bo que els populars aprofitessin aquest moment tan especial.

És l’hora de la prudència i la serenor, de la confiança, i també de la prevenció. Ara toca obviar les paraules tenses d’en Mayor Oreja. És l’hora també d’estendre una ma oberta a un Mariano Rajoy que reacciona, al menys aparentment, amb sentit d’Estat.
Serem capaços tots plegats de posar els interessos generals per davant de les nostres dèries personals? Espero que sí.