La doble N del PP

Escoltar un parell de declaracions d’Ángel Acebes em provoca simplement una sensació de contrarietat. Seguir totalment el discurs d’aquest personatge de la caverna política em genera una irritació profunda. I això passa no per motius de discrepància, que són legítims, sinò per les mentides i tòpics neofranquistes que fa servir en les seves intervencions. La mentida no és una bona arma política, però esdevé del tot intolerable quan posa en perill la convivència dels pobles. Ángel Acebes sosté que les forces polítiques catalanes que donen suport l’Estatut estan creant un país imaginari, que per llei volem fabricar una nació. Quanta ignorància! Fins i tot els que no som nacionalistes sabem que això que ell diu que es vol establir és fruit no d’un caprici momentani, sinò d’un procés de sedimentació històrica. És una consciència que, malgrat ser una construcció política, no s’improvisa. La gent del Partit Popular s’ha instal·lat en una perillosa doble N. Una, la del negacionisme històric, amb la pretensió que no existeixi cap poble o nacionalitat com a tal sobre la pell de brau, i posa en dubte, fins i tot, aspectes de l’Estatut del 79 que mai van ser discutits. I l’altra, la del negativisme polític. El PP viu aïllat. Cap altra formació, ni a Catalunya ni a Espanya, dóna suport a les seves posicions, construïdes sistemàticament en la negació de les propostes del Govern. Aquest negacionisme històric els duu a rebutjar qualsevol pas endavant en la configuració d’un Estat modern basat en l’entesa amb les forces de la perifèria. Els duu a justificar discursos rancis fets des d’una exaltació nacionalpatriòtica pròpia del règim anterior. La negació permanent, l’obstrucció d’una dinàmica parlamentària on hi pugui haver pactes i consensos, els empresona en la radicalitat d’una dreta que s’allunya del centre. Diuen que dins del PP hi ha centre dreta civilitzada; però, sincerament, després d’escoltar Acebes, crec que la tenen segrestada o en vies d’extinció. M’aventuro a vaticinar que si segueix per aquest camí pedregós, el PP es convertirà a Catalunya en un partit residual, i a Espanya esgotarà la paciència, lentament però inexorable, dels espanyols.