Reflexionem...

Reflexionem...

Si no hi ha presència policíaca es parla d’inseguretat i de despreocupació de les Administracions per l’ordre públic...

Si es produeix un gran desplegament policíac es diu que la presència uniformada es innecessària i provocativa...

Si la policia no actua, no carrega, no identifica, és vist com una negligència, com un exercici de falsa tolerància...

Si la policia actua, carrega, se la critica i es diu que ho fa sense control, innecessàriament i sense coordinació...

Si s’apliquem mesures d’identificació i control en determinats llocs de la ciutat es diu que caminem vers a un estat policíac...

Si no es produeixen es diu que la permissibilitat provoca el caos...

Si no s’actua contra les “okupacions” malament...

Si s’actua es diu que l’Administració és insensible davant les noves problemàtiques juvenils, que cal dialogar...

Si apareixen grups violents a la busca de la bronca i l’enfrontament la culpa és dels serveis d’informació per no haver-ho detectat a temps...

Si s’intervé preventivament ens estem carregant la llibertat d’associació o d’expressió...

Es demana mà dura contra les bretolades però... ai! Quan detenen a un noi de bona família per faltes greus alguns fan excepcions:

“És un bon xicot, són coses de la joventut”

Ens queixem sempre...

Faci el que faci la policia, o l’Administració, està mal fet...

Qualsevol ocasió és bona per a que un Giuliani “ful” com en Fernández Díaz ens doni lliçons per recuperar l’ordre públic...

Qualsevol petit incident és per en Xavier Trias –rei de les enquestes sense nom- motiu per dir que ell ho faria millor...

Potser caldria convenir entre tots que les coses són complexes, no? No valen simplificacions.