El Sí d’un poble

Sembla mentida, però és veritat. A hores d’ara ja tenim al nostre abast un munt de propostes polítiques, de mesures de govern, per dur a la pràctica després de les eleccions. Ens les expliquen profusament tant en Carod-Rovira com l’Artur Mas, tant en... Sembla com si haguessin oblidat que d’aquí a uns dies cal triar entre el Sí i el No. Sembla com si tothom renunciés a explicar de debò les raons del seu vot afirmatiu o negatiu, com si només importés el nombre d’escons a repartit a la tardor. No és un tòpic, cal dir-ho: Catalunya s’hi juga molt el dia 18 de juny. Ha de triar entre un sistema d’autogovern pensat els anys 70, i un altre d’ubicat al segle XXI. Aquesta és la qüestió. Els catalans hem de saber deixar de banda per uns dies les nostres predileccions de cara a un futur govern. Hem de centrar-nos a respondre la pregunta del milió. Les raons per dir Sí van molt més enllà de la simple modernització del text estatutari.

Rauen també en un conjunt de continguts, drets, deures i competències que –si són sàviament administrats- poden oferir a la ciutadania majors quotes de qualitat de vida. És obvi que avancem en autogovern i en reconeixement de la nostra singularitat com a poble. Les raons per dir Sí són, doncs, múltiples; però, en política, sovint apareixen indicadors complementaris que ajuden a veure-hi clar, a prendre partit. Són aquelles preguntes simples de resposta ràpida que alimenten amb saviesa la nostra intuïció. Per exemple: per què el PP està tan enfurismat contra l’Estatut? Per què el denuncia al Tribunal Constitucional? Si és tan aigualit com diuen els maximalistes, per què genera tanta tensió entre els populars? La resposta, amics, no rau en el vent, com diria Bob Dylan, rau en la por al Sí de tot un poble.