Enemics emboscats

La dreta d’aquest país sempre busca enemics emboscats. Fa anys va ser una conspiració judeo-masónica, ara són els socialistes o els nacionalistes. Mariano Rajoy ha saltat com una molla. Fa un parell de dies, quan en un mercat de l’Hospitalet va ser escridassat per venedors i clients, no va ser capaç de meditar el per què i les raons de l’enuig ciutadà. Va recórrer a la tesi de la conspiració, de l’enemic emboscat.

Cras error. Al PP de Catalunya li convé reflexionar sobre el seu paper en la política catalana i sobre la seva aportació en la política espanyola. El seu No a l’Estatut és percebut pels catalans com una agressió, com una negació de la seva especificitat i singularitat, com una aposta per l’uniformisme centralista... Això, i no una altra cosa, explica la resposta espontània de molts sectors de la ciutadania que sense ser doctors en ciències polítiques són sàviament intuïtius i detectant l’enemic natural. La nostra gent creu –acertadament- que el No és nociu per a Catalunya i increpa al PP. Pensa també que els d’ERC van passats de voltes... Vaja, que no hi toquen.

Article que m'han publicat a e-noticies