PP i jocs de mans

Cadascú, cada formació política, pot fer amb el seu espai de publicitat televisiva gratuïta el que li sembli oportú. Només faltaria! Però, què volen que els digui, a mi m’inquieten les mans de l’espot del PP, l’absència de cares, les fredes taules d’oficina i, també, la veu en off que em demana el No. Se’m fa estranya la insinuació que l’Estatut defensa l’economia planificada, etc. En fi, com diria la Pilar Rahola: “Hi ha molta ‘carcúndia’, a l’entorn del PP”.

Parlem, però, del joc de mans. Fa uns anys Raimon ens cantava aquella bella cançó anomenada Cançó de les mans. Ens parlava de “mans de xiquet, ben netes mans de xiquet, que es faran grans”, per després afegir “mans dels que maten, brutes, mans fines que manen matar...”. I acabava així: “De l’home mire sempre les mans”. Què n’és, de bonic, aquest poema! En canvi, a l’espot del PP tot esdevé ortopèdic. No hi ha rostres, només veu, mans fines i papers. No hi he sabut trobar res més. És un espot sense ànima. He fixat la mirada, he cercat ulls, cares, somriures, amabilitat... Només he trobat joc de mans i la fredor d’un No fabricat a la mida dels extrems.

Article que m'han publicat a e-noticies