No tots són iguals

El nou govern que surti de les urnes el proper 1 de novembre haurà de desenvolupar els continguts de l’Estatut. Haurà de liderar un procés de negociacions, pactes i acords, i impulsar un desenvolupament legislatiu de grans dimensions per donar compliment al text refrendat pels catalans. Com és obvi, aquesta gran tasca política s’orientarà d’una manera o d’una altra en funció de quin sigui el futur president de la Generalitat i de quin sigui el color del nou executiu. Algun articulista s’ha aventurat a dir que la línia divisòria entre dretes i esquerres s’ha difuminat tant que ja és imperceptible i que, en conseqüència, el que cal fer ara és optar per altres consideracions que no tenen res a veure amb polítiques adreçades a les persones. Artur Mas ha rebentat aquestes tesis amb les seves propostes de suposat caràcter social, que s’inspiren més en la caritat que no pas en la recerca de solucions als problemes existents. El líder convergent ha tornat a fer diàfana la diferència entre dretes i esquerres. Mas ens ha permès fer un tast del que podria arribar a ser un hipotètic triomf convergent gestionant l’aplicació del Estatut. Les propostes de CiU contemplades en el seu programa electoral són regressives. Estan inspirades en un pur neoliberalisme. En poques setmanes els convergents n’han acumulat un bon feix de despropòsits. S’han negat a millorar les condicions de contractació en la construcció, pensen votar contra la llei de dependència i proposen desgravacions i xecs caritatius en lloc de consolidar i ampliar els drets socials i les conquestes de l’estat del benestar. El proper dia 1 de novembre els ciutadans hauran de triar entre la gestió d’un Estatut des d’una òptica progressista o des d’una altra de conservadora. I és que... no tots són iguals.

Article publicat al setmanari Actual