CARLES NAVALES AL DIARI DE GIRONA

Els dos presidents

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, s´ha felicitat perquè el president del Govern hagi passat «del tarannà als fets», però sobretot per assumir personalment el control de les inversions de l´Estat a Catalunya mitjançant la creació d´una comissió depenent de l´Oficina Econòmica de Moncloa. «Hi ha un canvi d ´inflexió en el tracte del Govern i sembla que Zapatero està molt decidit amb Catalunya. Tinc una impressió positiva, tant pel to com pel compromís», va afegir.Tot el contrari són les afirmacions de Josep Antoni Duran i Lleida, secretari general de CiU, que en la seva carta setmanal afirma textualment que el president Zapatero «es pensa que tots som una colla d´imbècils i ens pren el pèl».Ambdues són reaccions al que el president Zapatero va anunciar dijous a Barcelona: donar un impuls als traspassos estatutaris; la creació d ´una unitat de seguiment de les inversions a Catalunya; l´avenç de 500 milions d´euros de 2010 a aquest any per a l´ampliació de l ´aeroport del Prat; l´arribada de l´AVE a Barcelona el 21 de desembre; i que els Pressupostos Generals de l´Estat de 2008 prevegin que la inversió en infraestructures per a Catalunya equivalgui al 18,8 per cent del pressupost d´inversions, tal com preveu l´Estatut.Tant Duran i Lleida com el seu president en la federació nacionalista, Artur Mas, haurien d´estar satisfets que els presidents Zapatero i Montilla estiguin trobant solucions a l´acord de finançament per a les Comunitats Autònomes, entre elles Catalunya, que CiU i PP van pactar al començament del 2000.Aleshores, succeí que va establir-se una distribució dels diners prenent per mesura el padró d´habitants de 1999, i aquesta mesura és la que continua vigent. Què ha passat? Doncs molt senzill, mentre les altres comunitats autònomes han crescut poc demogràficament, a Catalunya hem anat de sis milions d´habitants a set milions i mig. A més, el milió i mig de diferència són persones que, en la seva majoria, provenen de la immigració, el que fa que la inversió en serveis sigui major del normal. Com em deia fa uns dies un molt honorable polític català: «El cos s´ha eixamplat i al vestit se li comencen a trencar les costures».És cert que en el pacte CiU-PP no hi va haver mala fe, però no es va preveure el que era impossible preveure. Ara, els presidents Montilla i Zapatero estan buscant-li solució, una solució que va en la línia del que van acordar en la seva reunió del dijous en el Palau de la Generalitat i que ha quedat apuntat a l´inici d´aquest article. No obstant, preocupa que l´oposició, en comptes de donar suport al president de Catalunya, es dediqui a tot el contrari. Les desproporcionades reaccions de CiU i del PPC només cap entendre-les racionalment en clau interna. Duran i Lleida ha hagut de retrocedir en les seves pretensions sobre la política d´aliances de CiU, amb seriosa garrotada del president Jordi Pujol en persona, que es comenta arribà a insinuar a Duran i Lleida que si trencava amb CiU no descartava ser Pujol en persona cap de llista per CDC en les eleccions generals. I Daniel Sirera, el mateix: tot el que serveixi perquè els periòdics no parlin de la crisi dels populars catalans és aigua beneïda.Tant de bo que la nostra oposició recuperi el sentit comú després de les eleccions generals de març!

Carles Navales.