TARTUF VIU

Diuen de Moliére, el pare de la Comédie Française, que va morir després de patir un atac mentre representava la seva obra El malalt imaginari vestit de groc. Va tenir mala sort l’home. Un parell o tres d’anys abans escrigué Tartuf. Una comèdia en cinc actes, escrita en vers alexandrí en la que denunciava la hipocresia religiosa. L’enrenou entre els seguidors del “religiosament correcte” –avui seria del nacionalment correcte- va ser de tal magnitud que el rei va prohibir durant gairebé cinc anys la representació de l’obra. Moliére, no obstant, la representava en privat. Avui també, malauradament, algunes coses encara s’han de dir en privat. La paraula tartuf, i tartufisme són sinònims d’hipocresia i falsedat... En aquells temps Moliére va criticar amb cruesa un sector influent del poder cortesà. Sí, és cert que entre els descrits per l’autor s’hi trobaven persones pietoses i sinceres però, no és menys cert que existien personatges gelosos i conscients del poder i les influències que passaven per les seves mans.
Deia Gregorio Moran, en un article a “La Vanguardia”, que el mot tartufisme és la manera, la forma culta, de denominar l’hipocresia social. I arribat aquest punt em permetran que els digui amics lectors que, al voltant d’alguns debats de moda, es tergiversen malintencionadament les idees. Però, més enllà d’aquest fet, Tartuf es passeja tristament entre nosaltres.