LES MANS ...I EL FINANÇAMENT

Finançament a quatre mans

Té raó el vicepresident del govern català, en Josep Lluís Carod Rovira, quan reclama al popular Mariano Rajoy que tregui les mans de Catalunya, que la deixi estar tranquil·la i que no s’emboliqui en el debat del finançament. Té raó perquè, a hores d’ara, encara estem pagant la factura de les campanyes anticatalanes orquestrades al voltant del debat sobre l’Estatut. Però, dit això, potser també seria bo per a tots plegats que alguns partits i partidets mesuressin una mica la seva propensió a actuar fora de guió. Tot grup polític té dret a singularitzar-se i explicar el que cregui convenient, d’acord, però aquesta potestat indiscutible no hauria d’entorpir mai les dinàmiques negociadores que els governs tenen en curs. El president José Montilla està defensant els interessos de Catalunya com cal fer-ho: amb serenor i amb fermesa. Sembla ser que la unitat catalana és un fet que fins i tot valora positivament l’expresident Jordi Pujol. Fins ara, tret del PP, ningú no ha renunciat a defensar els continguts de l’Estatut... En aquestes circumstàncies cridar al mal temps o sobreactuar no contribueix a assolir un final feliç en el tema del finançament. En mig d’aquest sidral intentar treure rendiments partidistes és un acte de mesquinesa. Hi ha gent que ho intenta.
Catalunya mereix i precisa un finançament just i el tindrà. Serà fruit d’una negociació complexa i dura però, serà. Altra cosa és el soroll interessat de quatre aprofitats.