ENTRE LA TRIAS I LA NEBRERA...

S’ha dit i repetit tantes vegades que CDC té les mans tacades i la consciència intranquil·la ,en relació amb el cas Millet, que ja no val la pena insistir-hi. Aquest afer ha estat una de les millors i impagables contribucions al “bon nom” de la política catalana dels darrers temps. L’altra “perla” ha arribat de la mà i del llibre de Montserrat Nebrera “En Legítima Defensa”. Ahir gairebé totes les llibreries exposaven en els seus prestatges les reflexions que l’exdiputada s’ha dignat a dictar. La fins ara parlamentària del PP, i musa d’en Josep Piqué, ha donat la campanada com vulgarment es diu. Nebrera és hàbil, és llesta i sap com vendre llibres encara que sigui a costa de rebregar o estripar, encara més, l’autoestima del país. Però, és clar, tots sabem que abominar de la política havent-se servit d’ella és poc creïble. Tots sabem que criticar la dinàmica parlamentària havent practicat l’absentisme és una broma en el millor dels casos. La multi crítica, contra tot, que gasta la senyora Nebrera recorda el discurs "anti" de Berlusconi: anti partits, anti institucions, contra la justícia... En fi, com dèiem abans, una nova i impagable contribució al bon rotllo ciutadà al que caldrà afegir-hi els espionatges, els Gurtel, els Trias Fargas o Palma Arena...
Nebrera vendrà llibres, ja ho veuran. Esdevé fàcil fer créixer el desencís en temps de crisi i dificultats aprofitant-se de les circumstàncies. Però, el més greu de tot plegat és que s’han obert les portes per a què messies, predicadors, eixelebrats i aventurers es muntin un xiringuito.