SABEM QUINS SON ELS AMICS DELS TREBALLADORS..

OS RECOMANO AQUESTA REFLEXIÓ...


ZP encara es a temps

El d'aquesta setmana ha estat tot un dijous negre per al president Zapatero. El baròmetre de gener del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) anuncia que si avui tinguéssim eleccions el PP trauria una avantatge de 3,8 punts al PSOE, que perd vots en benefici de IU. La diputada Rosa Díez supera en popularitat a ZP. La Borsa espanyola va perdre 22.000 milions aquest dia; el Govern hagué d'apujar mig punt els bons de l'Estat per fer-los atractius; s'anuncia que el PIB ha baixat 4,1 punts; el Banc Central europeu dóna crèdits al 3,1% a Alemanya, però exigeix el 4,16% a Espanya;… El marc és: sindicats, patronal, Borsa, Unió europea i partits de l'oposició coincideixen, per motius diferents, a censurar el Govern.Anem a pams. Els sindicats no admeten que s'anunciïn mesures socials sense consultar-los. Els empresaris van a remolc del PP. La Borsa ha estat víctima dels especuladors a la baixa. A Europa, ni França ni Alemanya volen que ZP tingui el lideratge que ell persegueix, i a Anglaterra encara no han digerit que el seu principal banc estigui ara en mans d'Emilio Botín, propietari del Santander. I la indefinició oscilant de ZP ha donat peu a que tots aquests substractes aflorin en forma de crítica a la seva gestió econòmica. Així les coses, el PP desitja propiciar que la crisi s'aguditzi perquè unes eleccions anticipades el duguin al Govern.El contrasentit és que ZP perd suports populars pel seu gir a la dreta, però la conseqüència lògica és, que si cau per ésser de dretes, paradoxalment qui el substituirà serà la dreta de debò.La veritat és que ZP ha de centrar-se. És absurd que confiï la seva política econòmica a la ministra Elena Salgado, al cap del gabinet econòmic de La Moncloa, Javier Vallés, i al secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa. Tots tres tenen un denominador comú: hi entenen molt de mercats financers, però en la seva vida han trepitjat una fàbrica. La seva sensibilitat no és la del treballador mitjà, com demostra que la prudència del ministre de Treball, Celestino Corbacho, que sap el que és el món laboral, no hagi estat atesa, i en lloc de parlar aquests temes abans de fer-los públics com ell volia, els han deixat anar sense encomanar-se a ningú.És la síndrome de Davos? Evidentment que, en part, sí. El greu és que, després de preconitzar la tornada a la política enfront dels mercats, van i fan el contrari. Sí, com escriu aquesta setmana José María Zufiaur a la revista La Factoria (revistalafactoria.eu) hem de recordar que durant el primer any de la crisi, gairebé tots els polítics han estat clamant per la recuperació de la primacia de les decisions polítiques sobre les exigències dels mercats i malgrat totes les belles paraules i malgrat tots els plans del G-20 i d'unes i altres diverses institucions internacionals, inclosa la UE, al dia d'avui tornen els mercats a imposar els seus dictats, sense cap complex pels desastres causats en el passat, més agressius si cap i amb el ferm desig de seguir imposant les seves receptes als governs i, sobretot, d'acabar amb el llegat socialdemòcrata.El president Zapatero té una papereta difícil, però no impossible. Ha d'agafar el toro per les banyes i refer la seva aliança amb el món social sobre la base de negociar a fons les solucions als problemes del mercat laboral: ocupació, jubilacions, joves, formació, etc. Alguna cosa que ja venia fent-se discretament dintre del ministeri de Treball amb patronal i sindicats, negociacions que s'han vist violentades pels tres mosqueters dels mercats als quals hem fet referència.La veritat és que el moment exigeix asseure tothom a la taula i reeditar uns pactes com els Pactes de la Moncloa. El contrari és augmentar encara més l'esquerda entre Govern i oposició. Solament amb tots al voltant d'una taula i carregant-se de raó pot reconduir-se l'actual escenari.En cas de no ser així, la pròxima parada serà Catalunya on, després de les eleccions autonòmiques, el PP podria jugar la basa de donar el seu suport incondicional a CiU a canvi de que aquesta digereixi una moció de censura contra el govern socialista.

Carles Navales.
Director de la revista "La Factoria" > revistalafactoria.eu < .
Escrit al Diari de Girona._______________________________