FELIP PUIG , ENTRE EL CINISME I EL NERVIOSISME

Les declaracions del dirigent convergent Felip Puig, convidant a diferents i significatives personalitats socialistes a abandonar la pertinença al PSC esdevé, més enllà d’una mesquinesa, una prova inequívoca de què el nerviosisme i les contradiccions s’han instal·lat en la coalició nacionalista.
Des del cinisme que el caracteritza, Felip Puig sembla haver oblidat que, a hores d’ara, les úniques desercions significatives que s’han produït en l’escenari polític català provenen de consellers nacionals de CDC camí dels partits que lideren Carretero i Laporta.
Felip Puig obvia també les contínues contradiccions i indefinicions amb les que la seva coalició confon a l’electorat català, sobretot pel que fa a la celebració de referèndums i al sobiranisme.
En aquest sentit cal recordar -per exemple- les declaracions a La Vanguardia de la número dos de la llista convergent, Joana Ortega, negant la naturalesa independentista de CiU i l’enuig manifestat pel “pinyol” convergent al respecte.
La direcció de CDC haurà d’esmerçar esforços per evitar la seva trencadissa en una triple direcció:
1r. La dels que veuen en Reagrupament o SI una opció definida i clara de sobiranisme.

2n. La de la gent “sensata” d’UDC, espantada pel grau d’aventurerisme gestual i verbal dels sectors radicals de CDC.
3r. Les declaracions extemporànies de dirigents com Felip Puig, o Oriol Pujol, que esdevenen ofensives envers polítics d’altres formacions i comunitats autònomes.
Felip Puig i alguns altres que l’acompanyen, abans de parlar de política haurien d’explicar a la ciutadania per què cada setmana els hi peta entre les mans algun afer judicial i percentual.