SENYOR ENRIC MARIN,VOLEM RESPOSTES I TRANSPARENCIA A LA CCMA...

SECRETISME A LA RÀDIO I TELEVISIÓ PUBLIQUES?
Exercim la meva condició de diputat al Parlament de Catalunya i, en qualitat de portaveu del grup socialista a la comissió de control del mitjans de comunicació finançats amb diners públics, vaig gosar demanar informació al president del Consell de Govern de la CCMA sobre els tertulians que intervenen en els programes del ens, el temps que fa que hi participen i les dietes o emoluments que perceben per la seva col•laboració. La resposta que he rebut, per escrit, m’ha semblat del tot improcedent. Se m’ha dit que ni TV3 ni Catalunya Radio tenen personal suficient (!) ni mitjans tècnics per donar satisfacció a les meves preguntes, que aquesta feina és més pròpia del Consell Audiovisual de Catalunya i que ells no tenen mitjans per respondre. Se’m diu també que les percepcions econòmiques que reben els tertulians, i les seves condicions participatives, no em poden ser comunicades obertament perquè podrien caure en mans d’altres operadors de la competència...
A hores d’ara la meva perplexitat no coneix fronteres. En un moment polític com en l’actual on tothom reclama transparència no arribo a comprendre com la CCMA (TV3 i Cat Ràdio) amaga el que cobren els seus tertulians. Perquè tant de secretisme? Potser he preguntat alguna inconveniència? Hi ha quelcom a ocultar? El meu sou, com el dels altres diputats, és públic i la meva declaració de renda està a disposició del parlament, per exemple.
Quan rebo la resposta abans indicada i signada pel senyor Enric Marin, màxim responsable de la CCMA, arribo a la conclusió que no sols volen distreure’m, si no que també menystenen la feina dels diputats que intentem la superació d’algunes inèrcies del passat. És dolent que la ciutadania conegui els anys que fa que un tertulià participa cobrant en un programa de la televisió pública? És perillós demanar canvis i afavorir la presència de cares noves? La resposta de la CCMA no és de rebut. Fins i tot m’indiquen que si vull saber detalls m’acosti a les dependències de la CCMA i, sota promesa de confidencialitat, les consulti in situ. Aquestes exigències no són lògiques ni normals. Menysté la feina de control que han d’exercir els diputats i genera desconfiança.
No sé quants telenotícies li queden a l’actual equip directiu de la CCMA. Tant se val però, mentre la llei actual continuï vigent, aquest diputat que signa aquest article seguirà preguntant. Estic en el meu dret i en cas de no rebre una resposta convincent demanaré l’empara de la presidenta del Parlament.