SOBRE ELECCIONS I CONGRESSOS ?...TOUJOURS A GAUCHE!

Ja sé que els humans som capaços de fer vàries coses a l’hora... però estaran d’acord amb mi que és convenient prioritzar. Amb això no vull dir que no es pugui parlar de tot, i molt. No. Però ara és hora de barrar el pas a la dreta, de dificultar el que sembla el seu accés inexorable al govern d’Espanya. I fer-ho perquè les seves mans no facin més destrosses del compte en la cosa pública ni desmantellin l’obra social del tripartit. Sí, una ingent obra de polítiques per les persones que ens volen amagar i que els seus propis protagonistes -lamento dir-ho- no acaben de saber defensar com cal. El govern anterior va fer un munt de coses ben fetes i, aquest reconeixement, no fóra bo que quedés tan sols en mans dels futurs historiadors.
Les eleccions generals estan properes i l’objectiu dels homes i dones d’esquerres és impedir que el PP apliqui la medicina que prediquen els seus prohoms. L’objectiu dels socialistes catalans també és oposar-nos a les polítiques de retallades indiscriminades del govern Mas, i al desgavell d’una gestió que s’amaga rere el burka de temes colaterals sobrevinguts.
Deia abans que es poden fer un munt de coses simultàniament. Cert, però potser cal fer-ho amb sistema, amb un ordre no necessàriament escrit però sí lògic. Llegeixo aquest darrers dies que alguns candidats a la primera secretaria del PSC parlen d'avançar vers una futura direcció del partit on totes les sensibilitats hi siguin presents. D’acord. És bo que en un partit, un país o una societat es manifestin, amb tota la seva pluralitat, veus sota el denominador comú de la concòrdia i la camaraderia. Això és bo i és bonic si volen; però la realitat és dura i exigent. A aquestes alçades de la pel•lícula, social i econòmica, cal definició de projectes i no una simple adició de persones sobre el magma difús de la bona voluntat del “anar fent”. Cal una direcció que dirigeixi, cal un nord clar. Els socialistes catalans tenim al davant la disjuntiva de recuperar el nostre espai d’esquerres i el discurs que ens és propi, o bé submergir-nos en una indefinició programàtica farcida de trampes i conceptes identitaris on l'exaltació de la gestió està per damunt de qualsevol altre consideració. No proposo un gir retòric escrit sobre un paper que ho resisteixi tot. No, faig una crida a els companys i companyes que creuen que hem abandonat, en excés, els paràmetres inherents al socialisme perquè, en aquest debat congressual que s’ha iniciat, defensin esmenes i projectes inequívocament ubicades a l’esquerra. En qualsevol congrés partidari i ha un fons de controvèrsia ideològica i el nostre no pot ser una excepció. Encoratjo als companys i companyes a defensar el que som i a triar projectes, polítiques i persones inequívocament d’esquerres al front del PSC per recuperar el crèdit i el suport dels que sempre han confiat en nosaltres i desitgen seguir-ho fent.