La mà negra del Govern a TV3 i al CAC: Duart i Loppacher

REBEL·LIÓ AL CAC

LOPPACHER DIMISSIÓ!


Nota de Premsa

Les conselleres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Elisenda Malaret Garcia i Carme Figueras Siñol, fan pública aquesta nota de premsa davant la vulneració dels seus drets en no incorporar-se els seus vots particulars en l’acord núm. 168/2012 relatiu a la Queixa efectuada pel Grup  Parlamentari Popular de Catalunya sobre el tractament informatiu de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”: Denunciem el fet que el President del CAC hagi volgut silenciar els vots particulars emesos en temps i forma correctes, trencant tots els precedents existents en el Consell pel que fa a la incorporació en els acords adoptats dels vots particulars emesos per algun conseller quan s’ha donat el cas. Ara, amb argúcies que posen en entredit el debat democràtic, s’ha volgut circumscriure a l’àmbit reservat de les actes els criteris formulats pels consellers discrepants en forma de vot particular com la llei empara. La legislació reguladora del Consell i la legislació de règim jurídic i procediment administratiu comú permeten que les conselleres o els consellers que discrepin d’un acord majoritari puguin formular vot particular per escrit . En relació amb aquest dret, l’article 20.2 de la Llei 26/2010 de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que el vot particular s’acompanyarà al text de l’acord aprovat. Per tant, en aquest cas, el vots particulars s’haurien d’integrar en el mateix acord en fer-se públic i això suposa que també haurien de ser coneguts pel seu destinatari.

 No ignorem que l’article 5 de l’Estatut orgànic i de funcionament del Consell estableix que els vots particulars s’han de fer constar en acta, però això no exclou que també s’hagin d’incorporar a l’acord tal i com determina la norma amb rang legal abans esmentada. En ares de la necessària transparència, que considerem que les decisions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sempre han de tenir, les conselleres esmentades transcrivim a continuació els textos íntegres del nostres vots particulars:

VOT PARTICULAR que formula la consellera senyora Carme Figueras i Siñol a l’Acord núm. 168/2012, de 7 de novembre de 2012 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, relatiu a la Queixa efectuada pel Grup Parlamentari Popular de Catalunya sobre el tractament informatiu de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa” (Informe 124/2012 de l’Àrea de Continguts del CAC)”. Em refermo en la proposta que inicialment vaig formular en la sessió del 6 de novembre de 2012 de la Comissió de Relacions amb la Societat i Educació en Comunicació Audiovisual del Consell, de la que en soc coordinadora, que crec que reflecteix de manera objectiva i equànime allò que es pot concloure de l’Informe 124/2012 de l’Àrea de Continguts del CAC sobre el Tractament informatiu a TV3 i Catalunya Ràdio de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”, que analitza el període del 9 al 13 de setembre de 2012. La fonamentació de la meva proposta és la següent: En l’anàlisi efectuat en l’Informe de l’Àrea de Continguts s’han emprat les eines i els conceptes propis dels informes de tractament informatiu i de pluralisme, que bàsicament, se sustenten en la quantificació de l’atenció informativa i de la pluralitat d’actors així com la relació entre aquests actors i les informacions en les quals intervenen amb temps de paraula. Al meu entendre, aquestes dades ens permeten valorar l’equilibri respecte de les diferents opcions polítiques, però no són suficients per a valorar-ne la neutralitat informativa, com demanava el grup denunciant en la queixa formulada. Entrar en la qüestió de la neutralitat informativa requeriria d’un estudi diferent i més costós pel que fa al període de temps analitzat i a la integritat de les emissions. Si a partir de les dades de temps de paraula que consten a l’informe es fa una aproximació de quin és el posicionament respecte de la manifestació, tant dels actors individuals com de les agrupacions d’actors polítics, efectivament en resulta que s’ha observat un cert equilibri pel que fa a la presència de les diferents opcions en els teleinformatius. Per contra, de l’anàlisi de la freqüència de les entrevistes realitzades a TV3 i Catalunya Ràdio en els teleinformatius i en els magazins i altres espais informatius al llarg del període que constitueix la mostra, s’observa que les opinions crítiques amb la manifestació han tingut un paper residual a Catalunya Ràdio, només 3 d’un total de 31 entrevistats, i han estat absents a TV3, cap de les 12 entrevistes efectuades, en la programació analitzada. Aquesta conclusió es desprèn dels quadres següents de l’Informe 124/2012 esmentat: • Catalunya ràdio: Quadre 47 (actors polítics entrevistats en relació a la manifestació entre el 9 i el 13 de setembre de 2012) • TV3: Quadre 23 (entrevistes programa Els Matins), Quadre 44 (entrevistes Especial 11 de setembre) i Quadre 46 (Els Matins i Especial 11 de setembre). És per aquests motius que, al meu parer, l’acord adoptat pel Consell hauria d’haver estat el següent :

1. Constatar que, de l’anàlisi efectuada, se’n deriva el respecte al pluralisme polític i un cert equilibri pel que fa a la presència de les diferents opcions i opinions en els teleinformatius, però no tan així pel que fa a les entrevistes efectuades tant a TV3 com a Catalunya Ràdio.

2. Recordar, als prestadors de serveis Televisió de Catalunya, S.A. i Catalunya Ràdio, SRG, SA, que el compliment de la missió de servei públic establerta en l’apartat 3 de l’article 26 de la LCA s’ha de fer mitjançant la transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural.

3. Notificar aquest Acord a Televisió de Catalunya, S.A., a Catalunya Ràdio, SRG, SA i al Grup Parlamentari Popular de Catalunya, tot adjuntant a aquest acord l’Informe 124/2012 de l’Àrea de Continguts d’aquest Consell.

VOT PARTICULAR que formula la Consellera senyora Elisenda MALARET a l’Acord núm. 168/2012, de 7 de novembre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, relatiu a la Queixa del GPP sobre el tractament informatiu de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa” Amb tot el meu respecte per les opinions del altres membres del Ple que han configurat la posició majoritària que ha permès l’adopció de l’Acord i que jo no puc subscriure, exposo la meva proposta que es basa en dos ordres de consideracions. En primer lloc, considero que l’acord adoptat no es fonamenta de manera raonada en l’anàlisi del contingut de les emissions expressat en l’informe corresponent que hauria de sustentar fàcticament la decisió. La declaració relativa al respecte del pluralisme polític no s’infereix directament com a conclusió de l’anàlisi realitzat. Així, no se sap si fa referència exclusivament als teleinformatius o abasta el conjunt dels programes de contingut informatiu analitzat –magazins i entrevistes també-, una mancança especialment greu quan no s’ha definit prèviament que s’entén per “respecte al pluralisme polític” ni tampoc s’explicita què significa que s’hagi observat “un cert equilibri pel que fa a la presència de les diferents opcions i opinions”. El caràcter genèric i imprecís d’aquestes afirmacions contrasta amb les dades que subministra l’informe. Així, és especialment punyent el repartiment dels entrevistats als teleinformatius de TV3 del 9 al 13 de setembre, cinc dies, només tres persones exclusivament amb una assignació de temps notable, Carme Forcadell, el dia 10 (26 min. 53 seg.), Francesc Homs el dia 12 (23 min. 4 seg.) i Oriol Junqueras el dia 13 (28 min. 5 seg.), tots ells actors de la convocatòria i participants significatius a la manifestació. En el format informatiu de les entrevistes no s’ha identificat cap veu que expressés una posició diferent. Les dades que subministra l’anàlisi sobre les entrevistes a Catalunya Radio són també il•lustratives i no permeten sostenir l’afirmació que es formula en l’Acord adoptat per la majoria. Així, del conjunt d’actors polítics entrevistats entre el 9 i el 13, d’un total de 31 persones, només 3 mostren una discrepància amb els organitzadors de la manifestació. Els mitjans públics de comunicació d’àmbit nacional no han donat veu de manera suficientment equilibrada a la diversitat de posicions existents entorn d’un tema controvertit d’àmbit nacional i la síntesi de l’informe que configura el suport fàctic de l’Acord posa de relleu determinades preferències en la selecció de les veus. En segon lloc, el segon punt de l’acord no és tampoc coherent amb les dades que subministra l’anàlisi efectuat pels serveis i fa referència a una vessant de les missions de servei públic que no té cap relació amb la controvèrsia plantejada. En la mesura que no s’ha pogut realitzar un anàlisi exhaustiu dels diferents formats informatius per examinar si s’han respectat els criteris que configuren el deure d’honestedat informativa que guia necessàriament la comunicació periodística subministrada pels mitjans de la CCMA, doncs no s’ha procedit a una anàlisi del relat de les diferents noticies subministrades no es pot tampoc afirmar categòricament que es compleix el deure de neutralitat i objectivitat que informa el treball periodístic; un deure reforçat per la configuració legal de la missió de servei púbic establerta en l’article 26.3 b) de la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya que recull l’obligació de “proporcionar als ciutadans una informació veraç, objectiva, equilibrada i respectuosa amb el pluralisme polític”, una obligació positiva que suposa l’altra vessant del dret a rebre lliurement una informació veraç que reconeix l’art. 20.1 d) de la CE. En el context decisori actual solament es disposa d’algunes dades puntuals que posen en evidència el pes assignat a determinades notícies que no semblen presentar un interès general evident. Així, consten presentats en els teleinformatius uns fets que difícilment tenen una projecció d’àmbit nacional. Es pot citar a títol d’exemple, “Vegin com es mobilitza la comarca d’Osona”” (1 min. 55 seg.) o “Una caravana de motos ve de Vic amb banderes estelades” (46 seg.). Tampoc es disposa de dades comparatives en relació a altres esdeveniments significatius per poder extreure conclusions determinants de la importància en temps de paraula atorgada a informacions subministrades els dies anteriors a la manifestació com, entre d’altres ”l’Ajuntament de Barcelona reforça el metro i canvia el recorregut de 40 línies d’autobús amb vista a la manifestació”, el dia 9 de setembre, en el teleinformatiu de TV3, (1 min. 40 seg.), una informació que es reitera l’endemà assignant-li encara més temps en el mateix espai (5 min. 31 seg.) o a Catalunya Radio en el mateix sentit el dia 10 (2 min. 58 seg.). És per aquests motius que, al meu parer, l’acord adoptat pel Consell hauria d’haver estat el següent :

1. Constatar que, de l’anàlisi efectuada, se’n deriva un cert desequilibri pel que fa a la presència de la diversitat de posicions, i molt especialment pel que fa a les entrevistes efectuades tant a TV3 com a Catalunya ràdio.

2. Recordar als prestadors de serveis Televisió de Catalunya, S.A. i Catalunya Ràdio, SRG, S.A., que el compliment de la missió de servei públic establerta en l’apartat 3 de l’article 26 de la LCA s’ha de fer mitjançant la transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural.

3. Notificar aquest Acord a Televisió de Catalunya, S.A., a Catalunya Ràdio, SRG, S.A. i al Grup Parlamentari Popular de Catalunya. Barcelona, 12 de novembre de 2012.