SOBRE LA VAGA GENERAL

SI, HE FET DE PIQUET...I QUÈ?

Algun mitjà de comunicació s’ha estranyat de veurem en un piquet. Com si els diputats, o ex diputats, fóssim éssers d’un altre planeta. Mentre això succeïa, el gran Duran Lleida satanitzava els parlamentaris que han optat per donar suport a les mobilitzacions dels sindicats. Maccarthisme en popa i a tota vela des de la suite del Palace madrileny! Si, he fet de piquet... i què? No ha estat el primer cop ni serà l’últim. Mai ho he amagat. Això si, ho he fet pacíficament ; raonant i enraonant amb la gent, explicant que cal lluitar de valent per aconseguir aturar l’ofensiva neoliberal de la dreta catalana i espanyola. La d’aquí s’amaga sota l’estel i els plecs de la bandera. La d’allà sota la faixa de la senyora Merkel i les exigències de l’ Europa dels mercaders. Sí, he fet de piquet...i què? Ens hem acostat a botigues, obres i establiments oberts de tot tipus per comentar ,amb els treballadors, la necessitat de mostrar el nostre rebuig a les privatitzacions i retallades. Sense coacció ni mal humor. Alguns, d’amagatotis, ens han dit que estaven treballant per por a perdre la feina. Tot just, poques hores abans, havien rebut un amenaçador avís d’acomiadament en cas que s’absentessin del treball. He vist agraïment en els ulls d’una noia -obligada a mantenir una persiana enlairada - quan li han dit que la tirés avall. Sí, he fet de piquet per què la “seva” televisió diu que aquesta vaga assenyala les polítiques de Rajoy i, això, nomes és una veritat a mitges. La ràdio i tele públiques catalanes estan segrestades pels xicots del pinyol convergent i els seus comissaris polítics a la CCMA i el CAC (Loppacher i Duart ). Vull explicar, he explicat, que les mesures laborals i socials del PP i de CiU son idèntiques; les mateixes andròmines sota diferents banderes. Sí, he fet de piquet i m’he emocionat veien a vells lluitadors, com Joan Alamillo o Garçavall, amb els “iaioflautes” desbordant més força i energia que mai en un intent per aturar que el tsunami de la dreta no s’emporti els fruits d’anys de lluites socials. Sí, he fet de piquet i he vist la ràbia continguda dels companys... Aneu en compta doncs, botxins i escribes a sou, perquè qui juga amb foc es pot cremar.