ELS DEPARDIEU PLURINACIONALS....

DEPARDIEU     I     LES NACIONALITATS

Fa un quants anys es va fer famosa la  frase: “És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya, i qui en vol ser”. Tot sembla indicar que en aquells temps ens preocupava, més que ara, definir els sentiments de pertinença i no tant el tipus de consulta a realitzar. Però aquest seria un altre tema.

 Enguany, a la vista del que llegim i veiem que succeeix a països veïns, en podríem encunyar altres cites ben diferents, com per exemple:

  “ Escolta Vladimir, jo canvio de nom, història, llengua, religió i costums gastronòmiques si el IRPF que em proposes és inferior, en més d’un 10%, al del país que em va veure néixer. I això no és tot. Si la societat d’acollida em fa feliç, i em dona un espai a la televisió, em comprometo a dir meravelles del govern, maleir l’oposició i ridiculitzar els meus ex mandataris... Fins i tot estic disposat a explicar que no hi ha cap altre lloc a la terra on l’home pugui viure més feliç”.

 

En plena crisi econòmica i social molts ciutadans veiem com uns quants se’n surten fent servir tot tipus de martingales, col•locant capitals fora o defraudant la hisenda pública... El cas de Gérard Depardieu és una mostra més d’insolidaritat i mesquinesa infinita. Probablement la “proesa” de l’actor francès generarà somriures maliciosos i fins i tot alguna simpatia amagada. Malauradament a la fuga de capitals haurem d’ afegir la de determinats valors. L’individualisme egoista i el culte als diners s’imposen arreu. Però en aquest culebrot tragicòmic i voluminós que comentem encara hi ha una cosa més patètica: l’acceptació per part de Depardieu del passaport rus de mans d’un polític com Vladimir Putin. L’anomenat exili fiscal de l’actor, i la seva renuncia a la nacionalitat francesa, podria donar lloc a una nova cita, a saber:

“Pot esdevenir rus tot aquell que begui vodka i afalagui els nous tsars”.

  Gent com Depardieu a França, i alguns de casa nostra, no tenen més Deu, nació o bandera que el diner.