MAS I JUNQUERAS...PARAULES D'AMOR

Temps de trucades i passadís

Artur Mas no ha estat el primer polític  que s’ha equivocat avançant les eleccions, però això no l’eximeix de culpa. La patacada electoral de CiU no passaria de ser un problema intern de partit si no fos perquè el país no passa pel seu millor moment. Amb gent com el ministre Wert a Madrid provocant agres discussions i un PP que sembla voler recuperar per ús propi Covadonga, la cosa no pinta bé. I si per reblar el clau la coalició que ha de formar govern a Catalunya dona mostres de dissens, i els més que probables companys de viatge republicans juguen a “suggerir” noms patriòtics per cobrir conselleries, malament rai. I si ERC i CiU, per fer més digestiva la seva unitat d’acció trien com a boc expiatori Duran Lleida, la festa és completa.
Siguem sincers. CiU ha perdut centralitat política i ERC corre el perill d’ensopegar de nou en els mateixos esculls que la varen quasi eliminar fa unes dècades i afeblir durant el Tripartit. L’omnipresència republicana d’avui conté, en potència, tots els deserts del demà...

I els socialistes? El PSC no passa pel seu millor moment i necessita repensar què vol fer quan tingui l’oportunitat de tornar a ser gran. Enguany, almenys de moment, no pot beneir una situació engendrada des de la fugida endavant i la irresponsabilitat política del pinyol convergent. Les urnes han parlat i cal donar l’oportunitat als mini guanyadors per tal de què apliquin les seves propostes i aliances. El PSC no s’ha de “llençar a la muntanya”. És clar que no! Però tampoc pot fer d’escolanet en el ritual de les retallades ni perdonar el pecat de les il•legalitats.
 Segurament ERC i CiU pactaran la Mesa del Parlament, la investidura de Mas i un munt de coses més. No ho dubto però, tard o d’hora –a no ser que Junqueras vulgui exercir de marca blanca de CDC- ERC haurà de marcar perfil. Amb les retallades? Doncs sí. Amb els temes fiscals? També. La llista pot ser infinita i l’oposició (la de veritat) demanarà, per exemple, la derogació de molts acords parits a la llum de la llei Òmnibus. ERC, sense anar més lluny, es va comprometre  a derogar, per exemple, la contrareforma de la CCMA i del CAC. Insistirà al respecte?

El mapa polític català ha esdevingut infinitament més complex que abans. La ciutadania es mou, es mobilitza, perd la paciència. Cada dia es mourà més perquè les solucions als seus problemes reals no s’albiren en l’horitzó...i és que, amics meus, sembla que la centralitat ha saltat pels aires.