SOBRE ELS INFORMES ANÒNIMS

CDC, BÀLSAM DE TIGRE O CIRURGIA?

Ara que es torna a parlar insistentment del cas Millet, i del finançament irregular de CDC, m’atreveixo a recomanar de nou la  lectura del llibre “Música Celestial” de Manuel Trallero. L’obra és molt completa i documentada. Descriu, fil per randa, tot el que es sap i es pot imaginar sobre el cas del Palau.

Un servidor de vostès va formar part de la Comissió d’Investigació parlamentària creada al respecte. Comissió que, com gairebé totes les d’aquesta naturalesa, treballava sota pressió mediàtica i bel•ligerància política. En seu parlamentària varen comparèixer els inculpats, treballadors, secretàries, interventors, empresaris, advocats i polítics... Uns varen callar respectuosament, altres feren servir la ironia com a escut protector, alguns la insolència. Molts es reservaren el que sabien o patien amnèsia. Malgrat tot, la feina d’alguns esforçats diputats va donar fruits. Rastrejant factures i coincidències numèriques en talons i xifres les sospites esdevenien certeses. Totes les dades dibuixaven hipòtesis que enguany, sabem, són estudiades amb deteniment pel senyor jutge. Recomanacions anònimes adreçades a Angel Colom de l’estil: “Ves a veure en Millet”; préstecs milionaris a polítics en retirada, empreses que facturaven sense treballar, diners per a la Cultura convertits en fulletons electorals... Patètic, si senyors. La reacció de CDC davant tanta evidència va ser la centrifugació, la negació i la cobertura de la ferida amb un bàlsam de tigre que sols guaria els seus. Considero que la situació exigia cirurgia i responsabilitats però, d’això, res de res. Segurament CDC tornarà els diners, potser el jutge castigui a algú però la tifa hi és i encara fa pudor.

Doncs bé, jo no se que hi ha de veraç en l’esborrany que ha publicat “El Mundo”. Pel bé de la democràcia i la salut política del país preferiria que res fos cert. El temps dirà. Però, el que si sé és que moltes de les sospites de corrupció avui no existirien si, en el serial d’en Millet, la cirurgia hagués funcionat des del primer moment. Des de les files convergents es va relativitzar i negar tant l’evidència que, avui, qualsevol acusació impresa és susceptible de ser considerada veritat pel ciutadà.