MAS I ORIOL PUJOL .. I DURAN ?
I ARA QUÈ?
1) L’estratègia d’alguns –dins i fora del PSC- per segmentar i trencar la unitat del vot del principal partit d’esquerres a nivell d’estat, capaç de ser alternativa de govern, ha fracassat. Aquí i allà són molts els que volen desarmar la capacitat de canvi inherent al vot socialista. Una dispersió de vot permetria el predomini del vot conservador a tota Espanya que afavoriria al PP. Paral•lelament, a Catalunya, la desvinculació electoral del PSC dels seus col•legues espanyols permetria a CiU regnar amb comoditat a Palau i pactar a plaer amb la dreta de Madrid. Doncs no senyors, els socialistes catalans malgrat totes les dificultats han resistit i no s’han auto lesionat.
2) Els resultats del socialistes catalans no han estat bons. Han fet sonar per tercera vegada consecutiva les alarmes. El perill d’esvair-se existeix. A can PSC cal reflexionar i canviar moltes coses. Cal reconquerir la confiança dels ciutadans i això només s’aconsegueix retornant amb humilitat a la casella de sortida. Cal abandonar el tacticisme i tornar a defensar allò que, genèticament, és propi de les esquerres.
Fàcil tot plegat? Gens ni mica i lent. El lloc dels socialistes és al costat dels que ho passen malament i dels que temen pel seu futur i el dels seus fills. Enguany és més necessari que mai defensar tot allò que va aconseguir el món del treball al llarg de dècades de lluites socials. La dreta ho vol eliminar. Així doncs: Humilitat, criteri, valors i combat... molt de combat en defensa de les idees i del poble treballador.
<< Home