SENSE RUMB...

ALÍCIA, MAS I ELS DIES COMPTATS...

L’humor gràfic destil•lat per Ferreres a l‘Animus iocandi’ de El Periódico, a més d’imaginatiu, és suggerent. L’ imatge d’una barqueta, per a dos, batejada sota el nom d’Ítaca, amb Mas i Junqueras als rems és impactant. Al fons del dibuix s’intueix la costa barcelonina mentre una gran lluna plena permet distingir el perfil de la muntanya de Montjuïc. Oriol Junqueras s’adreça a Mas i li diu: “Artur, passa alguna cossa estranya, fa mesos que remem i en lloc de veure Ítaca, em sembla que veig la Barceloneta” El president li respon morrut: “Deixa’m a mi. És una estratagema per despistar l’enemic”.

L’humor gràfic de Ferreres és suggerent, cert; però si a la lluna, l’aigua i la falta de rumb –que tots intuïm s’ha apoderat de la barqueta en qüestió- hi afegim les declaracions de la popular Alicia Sánchez Camacho quan afirma que: “Artur Mas té els dies comptats”, convindran amb mi que el conjunt pot adquirir un to i un perfil quasi mitològic. Alícia fa de pitonissa, de sacerdotessa d’Apol•lo, d’oracle que endevina el futur d’un home més disposat a navegar que a governar. I com malauradament el panorama que ens descriu el govern català, dia si dia també, és tan trist i tan negre, hom pot arribar a pensar que les barques del dibuix -i del país- es troben en la Llacuna Estígia encarant les portes d l’inframón, de Tàrtar. Lloc escollit, segons la tradició literària greco-llatina, per castigar i relegar els Titans vençuts.

La pitonissa Alícia amenaça i prediu la caiguda de Mas a l’ infern per haver desobeït al seu Zeus particular que viu a l’Olimp madrileny... Bé les sibil•les s’equivoquen moltes vegades, no són infal•libles, la seva no és una ciència exacta. Molt em temo que si els nostres patriòtics Caronts s’acosten perillosament al Tàrtar no serà per haver menystingut els consells d’un Zeus qualsevol, sinó per haver abandonat l’exercici del sentit comú.

Que els deus ens agafin confessats!