SEMPRE IGUAL...

CATALUNYA FÀBRICA DE ‘CULEBROTS’

Allà per la dècada dels 80, en commemoració dels 150 anys de la fundació de la Fàbrica Bonaplata, la Generalitat va subvencionar una exposició i una cinta que sota el títol “Catalunya, la Fàbrica d’Espanya”, feien un recorregut històric dels processos d’industrialització del nostre país al llarg dels segles XIX i XX. Eren altres temps, cert. I quan va tenir lloc l’esmentada exposició, les manufactures catalanes destinades al mercat espanyol arribaven gairebé al 80% en front del 20% adreçat a l’estranger. Enguany les coses han canviat però, el mercat espanyol encara absorbeix un 48% del que aquí fabriquem... Prenguin nota si us plau.

Malgrat tot continuem sent uns grans fabricants d’altres coses que tenen força èxit al mercat interior. Si menys no Catalunya és creadora, experta i consumidora de culebrots. Sí, n’hi ha de televisius i duen noms com Nissaga de Poder, Vent del Pla o La Riera... I enganxen a la pantalla a milers i milers de ciutadans. Tot un gènere que omple hores i hores de les nostres vides amb personatges de ficció extrets de la realitat que ens envolta. Res a veure amb els de producció veneçolana. Però també (com no!) som fabricants d’interminables culebrots polítics sense final feliç. Aquest país va exhaurir la tinta dels diaris, la veu dels tertulians i l’interès dels ciutadans després de parlar fins la sacietat, durant anys i panys, sobre l’Estatut. I tot sembla indicar que, un cop closa la sèrie estatutària, l’historia girarà un munt de temps al voltant del culebrot de la Consulta amb el perill de convertir el tema en un ofidi gegantí.

Només cal obrir els diaris per comprovar que uns tenen molta pressa, o ho fan veure, i altres, com Duran, expressen dubtes de contingut, procediment o desenllaç. I és que, amics lectors, el culebrot de la Consulta conté dins seu altres petits culebrots que no són fàcils de resoldre. N’hi ha per tots els gustos i partits. Per exemple, quan Duran planteja dubtes raonables Convergència tremola. I és que quan el líder democristià posa el dit a la nafra assegurant que “a la pràctica encara no hi ha res del procés sobiranista” o que cal pactar amb el PSOE i el PP, a Junqueras li puja la pressió mentre els seus titllen de traïdor al de la Franja. Fatal tot plegat però preàmbul d’una gran sèrie que ni Benet i Jornet seria capaç d’ imaginar o escriure.

Els deia abans que el gran culebrot en conté de petits, i així és. A ca l’Alícia no saben què fer amb la simfonia Wertiana que no els deixa respirar. Al mateix temps a can PSC alguns díscols desitgen abandonar el pare per compartir pinso futur al costat d’alguns d’IC. I a IC, en plena controvèrsia federal-nacional, els més lúcids veuen com creix el perill d’una CUP que s’alimenta amb espinacs i colacao. Al fons de l’escenari en un paper secundari, com gairebé sempre, la crisi.

Ah! Catalunya, fàbrica d’Espanya i també de petits i grans culebrots que poden esdevenir una anaconda interminable.