RAJOY PASSA LA BALDA

MARIANO I LA MIDA DE LES COSES.

Crec en la política i vull creure també que la majoria de les persones que exerceixen com a polítics en actiu ho fan moguts per un innegable afany de servei públic, per ideals i per cercar majors cotes de benestar pels seus conciutadans. Considero també que les pomes corcades han de ser separades del conjunt, eliminades de forma exemplar. Caldrà doncs espavilar-se per posar en funcionament tot un conjunt de mecanismes correctors per aconseguir-ho. Ep! Això sí, incloent la Casa Reial i tot aquells organismes i institucions que reben dinerets procedents del impostos ciutadans.

Però per assolir millorar les relacions ciutadania-política no hi haurà prou amb un munt de lleis de transparència, ni amb la democratització interna dels partits, ni amb la híper participació ciutadana en els processos electius i decisoris. Tot això es bo i necessari, d’acord, però hi ha quelcom molt més senzill, menys complicat i més barat que caldrà fer. Què? Molt senzill, esdevé imprescindible que aquells que ostenten un lloc de dirigent en la política del país, deixin de fer el bocamoll i mesurin molt més les actituds i les paraules que pronuncien. Mariano Rajoy, a Sitges, ha passejat i dissertat entre empresaris amb un posat prepotent i menyspreatiu. Fatal. Enlloc de deixar portes entre obertes s’ha afanyat a tancar-les. Enlloc de valorar la posició dels altres, ha preferit menystenir-les. Ho ha fet amb sobiranistes i federalistes, ignorant que ambdós plantejaments compten, actualment a Catalunya, amb més del 80% de suport entre els ciutadans... Però això no m’amoïna. Tots sabem d’on procedeix el PP i quins són els seus referents històrics, polítics i culturals.

Els semblarà una tonteria però, el que més m’ha sobtat del pensament marianista verbalitzat a la blanca Subur, ha estat la similitud del seu lèxic amb la dels consultoris sexològics. Ara que tothom sembla tenir assumit que la mida no importa, si no que el que compta és l’habilitat, arriba Rajoy i ens diu que la grandària és fonamental encara que es plantegin bajanades. Ejem!

Deia al començament d’aquest article que crec en la bondat dels polítics honestos però he de dir també, en honor a la veritat, que em preocupa el liliputisme intel•lectual de don Mariano. També em sorprèn altra gent. Sí, aquells que mesurant els polítics ens adverteixen dient-nos que “Duran és separatista però de baixa intensitat”...

Aquest cap de setmana a Catalunya, a més del liliputisme intel•lectual del president del Govern, hem trobat també arguments en boca de polítics que ens indiquen que estem davant d’un procés de jibarització argumental.