VENEDORS DE FUM

TRISTOS TÒPICS I ESCRIBES DE CAMBRA

El nostre és un país farcit de tòpics, de frases fetes i un xic mal educat amb la dissidència filla del lliure pensament. Tant és així que alguns s’estimen més seguir la corrent de la moda que no pas arriscar-se a dir el que en realitat pensen. On comença la decepció o la comoditat i fins on arriba la por?

Són tants els aspirants a intel•lectual, els columnistes i els historiadors que viuen del pessebre que es fa difícil trobar espais oberts per defensar la discrepància. Aquesta gent, dedicats a divulgar el camí vers el no res, s’han erigit en una mena de nous predicadors. Gaudeixen de pantalla amiga i columna ben ubicada. Estan tan impregnats en el seu paper que envien a l’avern qualsevol bri de dissidència. Així les coses, si algú juga a “épater le bourgeois”, o escriu valent a contracorrent, sap que rebrà les ires dels escribes de cambra. Fa pocs dies, sense anar més lluny, varen insultar Gregorio Morán mentre que a Ramon de España, després d’escriure sobre ‘El manicomio catalán’, ja li xiulen les orelles.

Deia abans que al nostre país hi ha molta gent addicta als tòpics i als tristos tòpics. Només ha calgut que un escriba del sistema hagi dit que això del federalisme es pura broma perquè una legió de fidels es dediqui a repetir el mantra. Un exemple: fa pocs dies una carta adreçada al director de ‘El Periódico’ asseverava amb convicció que la proposta federalista era antiquada, una cosa del segle XIX. Típic trist tòpic vulgaritzat per historiadors de cambra del règim. Difícilment pot ser titllada d’antiga una estructura organitzativa d’estat que -oh paradoxa!- està vigent en països tan importants com EEUU, Mèxic, Alemanya, Brasil, Suïssa... Per contra , i sense voler polemitzar al respecte, les receptes independentistes són conegudes i practicades des de fa un munt d’anys. A Amèrica llatina son centenàries... La historia ens diu que el federalisme sovint suma, vertebra. L’independentisme, en canvi, separa. Europa és fruit d’una adició en busca de la pau i el benestar.

Però tornem a casa nostra. El pensament que fa més de cent anys va avançar Pi i Margall torna a ser, a hores d’ara, de rabiosa actualitat. La proposta federalista de configuració de l’estat espanyol apuntada pels socialistes catalans esdevé el contrapunt a un projecte independentista de difícil concreció tant a nivell espanyol com europeu. El federalisme que propugna avui l’esquerra socialdemòcrata catalana té una clara matriu pimargalliana atès que situa l’individu, el benestar social i les llibertats en el centre de les seves preocupacions. Es així com esdevé, dins l’actual crisi econòmica política i institucional, l’element inseparable de qualsevol proposta viable.

 L’opció defensada pel PSC, malgrat les dificultats que pot trobar arreu, permetria l’engranatge dins l’estat espanyol de totes les nacionalitats i pobles ibèrics. Esta bastida sobre ideals fraternals, humanistes i solidaris .