SOBRE TROIANS ,CUCUTS I FEDERALISTES

El PSC, ELS CUCUTS I LES PRIMARIES

El PSC ha estat valent, s’ha atrevit, ha jugat i ha guanyat. Els oportunistes han perdut. Han fracassat els oportunistes de dins i els de fora. Els de fora, per què la tàctica parasitària del cucut -aquell ocell de l’ordre dels cuculiformes que té el costum malaltís de dipositar els ous en niu aliè- no ha prosperat. I els de dins, per què no s’hi val a jugar a cavall de Troia. En aquests temps difícils per a la credibilitat dels partits i la política, les primàries BCN tenen com a objectiu generar participació per tal de triar democràticament candidats, discutir projectes de ciutat i propostes per a Barcelona. Pervertir aquest procés convertint-lo en picabaralla de caire congressual al voltant de Pere Navarro, o dirimir polèmiques parlamentaries no era de rebut. Els cucuts estelats de fora els haurem d’agrair el seu euro. Comprovaran com la seva aportació, petita però útil, servirà per difondre l’ideari federalista que va des de Pi i Maragall fins a les tesis de Stéphane Dion. Els del cavall de Troia hauran d’interioritzar que no es poden malmetre les regles del joc adaptant-les a interessos personals i, de passada, menystenir un col•lectiu polític que les ha vistes darrerament de tots colors i pretén millorar.

I ara què? Doncs ara cal, primer de tot, agrair tots aquells candidats, equips i ciutadans que hagin participat noblement en aquesta experiència més enllà de la seva opció personal. Però, dit això, potser ha arribat l’hora d’exigir a totes les formacions polítiques que s’omplen la boca de regeneracionisme i bones pràctiques, que s’arrisquin a fer el que han fet els socialistes catalans. Arriscar-se a obrir portes en moments difícils com ha fet el PSC diu molt al seu favor. Xavier Trias hauria de prendre bona nota de tot plegat i dels suggeriments d’en Carles Campuzano al respecte. Menció especial mereixen aquells que fitxen en el mercat d’hivern restes de sèrie digitalment sense cap control ni d’idoneïtat ni de qualitat.

De la mà del PSC les primàries han fet acte de presència en la política catalana. Encara són imperfectes, tant pel que fa als índex de participació obtinguts com per l’execució del procés en sí. Potser sí, però han estat una lliçó de maneres que no haurien d’oblidar ni els cucuts estelats, ni els cavalls de Troia, ni els pijoprogres.