SOBRE PRIMARIES I PRIMARIS

ELS CLAROBSCURS DE LES PRIMÀRIES

Hi ha una clara diferència entre ser covard i ser valent. El valent creu, està convençut, que se’n sortirà, confia en les seves forces i voluntat per vèncer l’adversitat. El valent arrisca. El covard s’arronsa davant les dificultats, busca justificacions i excuses. En un moment històric com l’actual -en què la política partidària no gaudeix del favor del ciutadà- un PSC, audaç, ha arriscat impulsant unes eleccions primàries. No totes les coses li han sortit prou bé, és cert. La participació ha estat justeta i s’han produït estridències que s’hagueren pogut evitar. Sens dubte caldrà endegar mecanismes correctius al respecte però la dinàmica de les primàries ja rutlla, està en marxa. Els mètodes, les formes i els mecanismes que les fan possibles patiran transformacions per aconseguir perfeccionar-les, fer-les més atractives, més útils. Les primàries volen quedar-se entre nosaltres.

Han estat molts els analistes i polítics aliens al PSC els que han criticat ferotgement aquest procés. Uns ho han fet de bona fe, no ho dubto. Per contra, altres, s’han afegit frívolament a la moda de posar en qüestió tot allò que surt de les files socialistes sense ni un sol bri de comprensió envers l’esforç d’un partit, i de la seva gent, per obrir nous camins de participació. Sovint afegir-se per inèrcia al corrent d’opinió dominant no deixa de ser una modalitat de covardia, de manca de criteri o de venjança. D’això ni ha hagut una bona mostra als mitjans de comunicació de titularitat pública. De fer la guitza en saben molt alguns exdirectors de diaris i també alguns pseudointel•lectuals, altre temps a sou de les administracions governades per socialistes, als que sobtadament se’ls ha activat un esperit híper crític .

   Pel que fa als adversaris polítics ha succeït el que era de preveure. Xavier Trias ha aprofitat els desencerts per criticar l’experiment i deslegitimar-lo com a instrument d’obertura democràtica. El suggeriment del diputat del seu grup, Carles Campuzano, de fer primàries per triar dirigents i candidats a CDC ha atemorit i tret de polleguera la penya convergent. Quelcom de semblant ha succeït entre les hostes de Sánchez-Camacho que no ha pogut marxar a Europa, com desitjava, pel perill d’una nova guerra de successió a la sí del PP català. M’estalvio els comentaris respecte una ERC que tria digitalment els seus candidats a Europa entre espècimens pescades en el parc Juràssic socialista. A tots ells els ha incomodat l’experiment dels socialistes barcelonins, a tots ells els hi anat de faula els errors comesos.

  La resultant final de tot plegat ha estat l’elecció de Jaume Collboni com a candidat socialista a les properes eleccions municipals custodiat per una Carme Andrés amb un bon resultat. Benvingut al combat per una ciutat millor i més solidaria. D’ara en endavant els clarobscurs han de donar pas a la llum i aquesta s’ha de concretar en propostes, idees i noves maneres de fer.
Article també publicat a www.catalunyapress.com