MÉS ENLLÀ DE NOVEMBRE....

9 DE NOVEMBRE SENSE TARGETA

No voldria pecar de frívol ni de iconoclasta però un servidor, tant rumiar i parlar sobre els futurs imperfectes al voltant del 9 N, li recorda aquella nadala que té com a tonada:  el 25 de desembre, fum, fum, fum. Perdonin però jo no m’escalfaria gaire més el cap. El dia 9 no hi haurà consulta “normal” i cadascú dirà la seva. Uns es manifestaran, muntaran el sidral, s’esquinçaran els vestits i faran declaracions abrandades. Altres intentaran reconduir el tema per no prendre més mal del compte. Aquí tot deu cercarà la millor manera de sortir a la foto. I algú haurà d’entomar – els més responsables- que la “realpolitik” existeix. Més enllà de les paraules qualsevol governant, que no vulgui aparèixer com a capsigrany o demagog, sap que una cosa son els desitjos i un altre la crua realitat. D’aquí a quatre dies potser la pregunta més pertinent serà quan, com i qui es presenta a unes eleccions que de forma irremeiable s’hauran de convocar. I després de decidir tot això caldrà estudiar quin futur ens promet cadascú. Reincidirem en un ritornello al voltant d’una aventura impossible? O bé triarem el camí –un xic més llarg però efectiu- que permetrà resoldre les assignatures pendents?

Al llarg de la història els 9N han estat pròdigs en efemèrides. Un 9 de novembre de 1989 va caure el mur de Berlín i des d’aquell dia Alemanya és una altra cosa. Un 9N de 1925 es varen fundar les SS del partit nazi i un 9N de 1938 va tenir lloc “la nit dels vidres trencats” en la que 35.000 jueus varen patir les ires dels intolerants... I per acabar, una miqueta d’art i música al voltant d’aquesta data: el 1991 morí Yves Montand...

 Això sí, confesso que el meu 9N preferit és aquell que té de tonada: “Quien cada nueve de noviembre, como siempre sin targeta, le mandaba un ramito de violetes”.