TRIAS I CIA .....BARCELONA NO ESTÀ EN VENDA

VEÏNS DE BARCELONA, UNIU-VOS!

Una força interior recorre els carrers de la ciutat. És la força que s’alimenta de l’enuig i el malestar, una força que es multiplica i esclata quan, després d’anys i panys, el ciutadà se ’n adona que la ‘seva’ ciutat se li escapa de les mans i de la memòria, quan enyora el que fou el seu barri i tem el que ve. La Barceloneta té por de deixar de ser ella mateixa i clama per una pau cívica respectuosa amb la gent. La força interior que recorre els carrers de la ciutat ha aflorat, lluita i es manifesta al barri de la Barceloneta però tothom sap que s’estendrà arreu. La inoperància dels gestors municipals amb les seves vacil•lacions, contradiccions i manca de nord ho faran inevitable. A la Casa Gran tot és improvisació...

Aquesta passada primavera vaig tenir el plaer d’assistir a la presentació d’una tesi doctoral sobre la història del moviment veïnal barceloní i metropolità, que duia per títol: “El moviment ciutadà i la transició a Barcelona: la FAVB (1972-1986)”. El ponent de la mateixa era en Marc Andreu, un periodista de provada solvència professional especialitzat en temes de sociologia urbana i moviments socials. La presentació fou prou interessant. Entre el públic s’hi trobaven dirigents veïnals de totes les èpoques i alguns regidors i alts càrrecs municipals en actiu. I va ser precisament en aquesta trobada en la que un representant municipal es va adreçar a mi i, amb mitja rialleta em va dir:

-“Quanta nostàlgia, els temps han canviat i això...”. La meva resposta fou tan fulminant com lacònica. Li vaig dir:

- “Guadiana, noi, Guadiana”. El personatge em va mirar amb perplexitat sense arribar a comprendre prou bé el mot que li havia etzibat. No sé si va entendre el missatge o no. Abans, a l’escola ens explicaven que hi havia un riu al sud d’Espanya que desapareixia sota terra i emergia de nou en un indret que s’anomenava los Ojos del Guadiana. Doncs bé. Les aigües filtrades dels nous moviments ciutadans han sortit a la superfície. El barri de la Barceloneta n’és una prova, els barris que vindran seran la constatació d’una força interior que recorre la ciutat i vol manifestar-se. És una força que es revolta quan la ciutat se sent ferida. I això, amics meus, no és una picabaralla entre velles castes i aspirants a casta, és una força interior que crida:

Veïns de Barcelona, uniu-vos!