LA ULTIMA 'PIRATADA' DEL CAC

CAC: LLICÈNCIA PER MATAR

Alguns, fa un quants anys, vàrem creure ingènuament en la viabilitat d’una ràdio i televisió publiques desgovernamentalitzades, plurals i professionals. També vàrem pensar que amb la reforma i enfortiment del Consell Audiovisual de Catalunya (C.A.C) aquest organisme esdevindria un organisme de control i adjudicació de llicències  fora de tota sospita de manipulació partidista. Doncs bé, de totes aquelles creences i voluntats, res de res. El CAC ha esdevingut una corretja de transmissió de les voluntats polítiques del govern català i de Convergència i Unió. I s’ha convertit en això, tant en el terreny de l’anàlisi de continguts i programes, com en el de l’adjudicació de llicències. Una correlació de forces a la si del CAC favorable als desitjos del govern i l’ajut d’un president, Roger Loppacher, addicte viciós al us del vot de qualitat, permeten tot tipus de manipulació. Ho sap tothom, malgrat l’oposició d’una minoria, el CAC fa i desfà a caprici del conseller Homs.

Fa un parell de dies el CAC ha adjudicat 22 llicències de ràdio. Gairebé un 40% (9) de les mateixes ha anat a parar a la galàxia del Grup Godó. No contents amb això, i per reblar el clau, la resta (6) han estat adjudicades a empreses vinculades al comissari del Tricentenari –Mikimoto-, i un parell més a Radio Tele-Taxi. Després de contemplar aquest repartiment “tan equitatiu i plural” hom pot tenir la impressió que són el premi a serveis prestats en el passat i formen part d’alguna promesa de cara al futur. Permetin-me el símil amb els títols de les pel•lícules de James Bond. El CAC ha concedit llicències per matar. Sí, per matar la lliure concurrència, l’exercici del pluralisme, la crítica i l’objectivitat. A la vista d’aquest repartiment, qui pot creure avui en la imparcialitat del CAC?

  Ara bé, en un país tan trasbalsat com el nostre que a vist com el patriarca ha esdevingut ‘capo de tutti capi’, qui prestarà atenció a la última “piratada” del CAC?