SOBRE LA TELE I RÀDIO PÚBLIQUES

SENYORA ORTEGA: NO CALIA

Son múltiples les sospites que cauen sobre la teulada de la ràdio i televisió públiques catalanes. Molts ciutadans intueixen que els mitjans de comunicació de la Generalitat no apliquen un nivell raonable d’ objectivitat en els seus programes informatius i, fins i tot, en els d’entreteniment. Aquesta percepció de manca de pluralitat informativa no es exclusiva dels grups polítics opositors sinó també s’ha expressat mitjançant queixes de professionals i sindicats de periodistes.

Darrerament aquesta actuació tendenciosa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s’ha vist complementada per un conjunt de mesures arbitraries preses per el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) que controla, amb ma de ferro, un dels fidels executors de les decisions del conseller Homs, Roger Loppacher.

Doncs bé, tot i comptar amb aquest brou de cultiu tan ‘útil’ – que alguns anomenen irònicament ‘la ratafia mediàtica’ en contrast amb la famosa ‘caverna mediàtica- el Govern català sembla no tenir prou subjectes les peces del entramat. L’ultima ‘recomanació’ l’ha deixat anar, descaradament, la vicepresidenta Joana Ortega quan ha demanat –potser exigit- als gestors del mitjans públics el següent:

  “… que defineixin, que elaborin i distribueixin programa, continguts i serveis audiovisuals orientats a la creació de les condicions necessàries per a la plena eficàcia dels drets fonamentals de llibertat d’informació i de lliure expressió i que, en definitiva, facilitin la participació dels ciutadans de Catalunya".

No calia senyora Ortega. Tots coneixem la simpatia de la ràdio i tele publiques envers l’anomenat ‘procés’. Tots hem comprovat el desplegament informatiu al respecte i les hores esmerçades en tot aquest assumpte. Ara be, se’ns fa estrany que la vicepresidenta, en altre temps defensora bel•ligerant de d’independència dels mitjans, esdevingui enguany tan intervencionista.

 No calia senyora Ortega.