JORDI PUJOL AL PARLAMENT

PUJOL I LA FERIDA DE LES TRES ‘P’

Diuen que Jordi Pujol compareixerà -si res no ho impedeix- el proper divendres 26 setembre al Parlament. Diuen que donarà explicacions sobre negocis, herències i comptes corrents de la seva família descoberts per Hisenda a l’estranger. L’expresident, per fi, acudirà a la crida que li  ha formulat la Comissió d’Afers Institucionals de la Cambra catalana. Jordi Pujol tindrà l’oportunitat d’esplaiar-se durant més de mitja hora i després podrà respondre, sense massa entrebancs, a les preguntes que li formulin els diputats i diputades. Tot pautat, sí senyors.

Un servidor de vostès no confia gaire en aquest tipus d’interrogatoris de saló. Potser el fet més rellevant del mateix hagi estat l’acceptació de Pujol -un xic forçada, això sí- a sotmetre’s a les qüestions que formulin els parlamentaris. Ara be, l’expresident està tan acostumat a ser interpel•lat que estic segur que se’n sortirà airós del tràmit. Tampoc crec que de les respostes en surti aigua clara i sí alguna que altra clatellada bumerang als que es passin d’inquisidors. El que s’havia de dir ja està gairebé tot dit i el que ha emergit davant la ciutadania ho podríem resumir i concretar en tres afirmacions:

  1a. Ha caigut un tòtem. La desconstrucció del lideratge de Jordi Pujol és un fet incontestable. L’articulació referencial al voltant de la seva figura ha desaparegut al mateix temps que el seu carisma, la fundació que duia el seu nom i la condescendència ciutadana envers la seva persona.

   2a. La coalició (CiU) i el moviment (pujolisme-CDC) estructurat al voltant de la seva persona, avui esdevenen, davant dels ciutadans, sospitosos de males pràctiques i naveguen en el descrèdit. Estan tan ferits de mort com el seu fundador.

   3a. La desconfiança i decepció envers el pare de la pàtria, que ens alliçonava amb la predica de la cultura de l’esforç, s’ha instal•lat arreu . Però el més greu de tot plegat és que el recels i el dubte s’ha estes ara a tots els àmbits de la política. Aquí no es salva ni Deu. El país cada dia es lleva més desmoralitzat.

  L’espectacle mediàtic està servit, cert; però, insisteixo, digui el que digui en seu parlamentària Pujol, són les tres P les que han quedat molt malmeses. A saber: les de País, Partit i Pujol.