LES AVENTURES DEL JOVE PUJOL

Any nou cantarella vella, mètode antic, discurs gastat. L’Oriol Pujol torna a fer soroll intentant engrescar al personal al voltant d’un govern que avui ja és exemple, arreu, pels seus experiments amb retallades i ajustos socials. Ara diu que si el marianisme segueix “sense voler parlar del pacte fiscal” el govern prendrà mesures camí d’un tancament de caixes, o d’una consulta popular. Je, je... Tots sabem que el jove Pujol és un xic audaç i té el do d’engrescar-se a sí mateix. Fa pocs dies jugava a fer paral•lelisme entre els presidents Macià i Artur Mas. Alguns vàrem intuir, sota les lloances del jove Pujol a Mas, la idea de que l’actual president sigui el que ens marqui el camí de la Terra Promesa. Compte! Una terra promesa idíl•lica on no existeix la crisi, ni les pressions internacionals i on els mercats són bondadosos, patriotes i muts...
El bon Oriol insisteix en dir “no ens trobaran tirant la tovallola, si no al contrari”. Ai Deu meu senyor! Aquest xicot hauria de repassar la història del nostre país, especialment la succeïda en algun mes d’octubre. Companys seus de coalició, com el demòcrata cristià Vila d’Abadal, ho té molt més clar. Almenys no s’enganya a sí mateix ni intenta confondre al personal quan afirma que “això del pacte fiscal està mal plantejat”.
Any nou cantarella vella la dels de CiU. Si senyors. Puja el transport públic, l’aigua, la llum. S’eliminen prestacions socials i ens volen fer creure que això passa per uns calerons que no arriben d’on han d’arribar. Doncs no senyors. Catalunya ha de tenir un finançament just, cert però l’actual govern és el paradigma i el banc de proves on s’ha emmirallat la gent del PP per fer política retalladora a Espanya. Ara ens volen distreure amb acords de geometria variable, quan en realitat fan les polítiques del PP a la “catalana”. És a dir: retallades socials i sacrificis a dojo sense responsabilitat dels de casa i tota la culpa als de fora. No Oriol, no. Aquest no és el camí. Vàreu prometre i no compliu. Ara no s’hi val gemegar i centrifugar. Teniu, com a govern, responsabilitats. Pel bé del país caldrà ajudar, d’acord. Però, res d’aventures de laboratori que ni tu mateix et creus. En Vila d’Abadal sí, però tu, no.