CAP DE LLISTA PSC

Carme Chacón i handicap

Ahir la Carme Chacón va ser elegida candidata socialista per Barcelona a les eleccions generals del mes de març. La seva candidatura va ser votada pel més del 98% dels consellers nacionals del PSC. Minuts abans el president Montilla, en la seva condició de primer secretari dels socialistes catalans, va intervenir mostrant el contrast que hi ha entre les candidatures del PSC i la d’altres formacions que es presenten a la contesa. En aquest sentit va posar de manifest les dificultats del PP per trobar un cap de llista amb cara i ulls i, també, els problemes generats a la sí de CiU pels intents dels radicals d’en Mas per fer ombra i marcar de prop a en Duran Lleida.
Però, per damunt d’aquest estira i arronsa de les lluites internes en els partits, està el projecte polític que diu defensar cada candidatura. El del PP és molt clar. Pretén el triomf d’en Rajoy per aturar Estatuts, fer un gir involucionista en matèria de llibertats individuals i afavorir de passada una política econòmica de dretes. El d’en Duran és força evident també. Vol quedar ben situat i que els grans partits no tinguin prou força per respirar solets i així fer imprescindible, a un alt preu, el seu oxigen en forma de vot.
Doncs bé, la Carme Chacón és una altra cosa. El seu triomf, i el dels socialistes, implica avançar fermament en el desplegament estatutari; aprofundir en les polítiques de radicalisme democràtic i drets humans, i incrementar i millorar les mesures socials. I tot això en base a una visió d’acció de govern que té present totes les circumstàncies de la política espanyola (per fer regionalisme testimonial o radical ja hi ha altres propostes). Però, no s’ho perdin, en Mas va dir ahir que el fet de què la Carme fos ministra del govern espanyol era un handicap per defensar els interessos de Catalunya. Quina barra! El veritable handicap el té en Duran Lleida pel seu desig de ser-ho.